Subscriu-te

Crítica

‘Festino’ musical

La Mascherata
La Mascherata

Festino nella sera del Giovedì Grasso avanti Cena d’Adriano Banchieri. S. Sáez. B. Sara. J. Almúnia. R. Quintana. G. Canadell. E. Garcia. M. Riera. P. Olivé. L. Pindado. Dir.: E. Nabona. CENTRE CULTURAL L’AVENÇ D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT. 9 DE MAIG DE 2014.

Per Mercedes Conde Pons

Descobrir el talent, cuidar-lo i fer-lo créixer i desenvolupar-se al temps adient –és a dir, sense presses, però tampoc sense pauses– és una de les premisses de l’Escola Coral de l’Orfeó Català des de la seva fundació. En principi, i com és lògic, per generar un bon planter de joves cantants que puguin fer créixer també el nivell de l’Orfeó Català –objectiu final de tot el periple pels diversos cors de la dita escola–, però també per esdevenir plataforma per a aquells talents que poden desenvolupar en el futur una carrera professional en el món del cant, ja sigui com a cantants d’un cor professional, com a professors de cant i, per què no?, com a solistes.

La tasca que desenvolupa Esteve Nabona –director de l’Escola Coral de l’Orfeó Català–, el seu equip de directors –dels diversos cors que la integren– i professors de cant, comença a donar nombrosos fruits, que són la collita d’anys de feina i perseverança per cuidar, com dèiem, aquests talents que ara comencen a despuntar de manera evident. En aquest sentit, el director del Cor Jove de l’Orfeó Català, Esteve Nabona, sempre àvid de trobar projectes en els quals implicar els joves i motivar-los en el seu desenvolupament, va aplegar un grup de cantants per interpretar la comèdia madrigalesca Festino nella sera del Giovedì Grasso avanti Cena d’Adriano Banchieri (1568-1634), també conegut com “Il Festino de Banchieri”.

Considerada per alguns com a precedent de l’òpera, la comèdia madrigalesca és un intent d’accentuar el caràcter dramàtic del madrigal –en què el text pren molta importància– per apropar-lo cada cop més a l’escena teatral. D’aquesta voluntat, sorgeixen aquestes “protoòperes”, que en el fons ben bé no ho són, però que esdevenen els primers exercicis en què la comèdia de temàtica profana i la música s’ajunten amb una voluntat narrativa per confegir un espectacle amb més o menys fil argumental i en què la música té tanta importància com el text, i viceversa.

Així, el Festino nella sera del Giovedì Grasso avanti Cena d’Adriano Banchieri és un conjunt de cançons –no només hi ha madrigals; hi trobem villanelle, giustiniane, canzonette i moresque– que, tot i tenir temàtiques i estils molt diferents, responen a un suposat fil argumental que té com a nexe d’unió la trobada d’un grup d’amics la nit de dijous gras –és a dir, abans de l’inici de la Quaresma i primer dia de Carnaval–, tot donant peu a múltiples jocs de paraules, sàtires i dobles sentits que eren del gust i diversió de la gent de l’època, no pas únicament gent de la cort.

Amb pocs mitjans, tanta il·lusió com talent i una professionalitat aclaparadora atenent a la joventut d’alguns dels integrants, els cinc cantants que van oferir aquest Festino van demostrar tenir un futur prometedor en el món de la música. Quatre són actualment integrants del Cor Jove de l’Orfeó Català –la soprano Serena Sáez, la mezzo Brenda Sara, la contralt Judit Almúnia i el baix Guifré Canadell– i tot i la seva joventut, alguns ja han actuat en diverses ocasions com a solistes del Cor i amb altres formacions, i van mostrar una aclaparadora desimboltura a l’escenari, així com un gran nivell vocal. El tenor cubà Roger Quintana va arrodonir un conjunt vocal que estava acompanyat pel precís i experimentat tiorbista Edwin Garcia, el baixó de Marc Riera i la percussió de Pere Olivé, tots dirigits per Esteve Nabona.

Un moment de l’assaig d’Il Festino de Banchieri a l’Escola Coral de L’Orfeó Català
Un moment de l’assaig d’Il Festino de Banchieri a l’Escola Coral de L’Orfeó Català

La representació de divendres passat, que era la primera del grup La Mascherata, format per a l’ocasió, va demostrar que no cal un gran pressupost per aconseguir resultats atractius. El guió seguit en aquest Festino era el d’un grup de persones que no es coneixen entre si i que es troben a la porta d’embarcament d’un viatge a Venècia que va tenint constants avisos de retard. Per entretenir-se durant l’espera, improvisen aquesta Mascherata que propicia algun malentès amorós, imitacions hilarants d’animals –una de les característiques més brillants de l’obra de Banchieri– i un brindis final de gran lluïment. L’hostessa del vol, aquí Lluna Pindado, va introduint als cantants –i al seu torn al públic– informació sobre el vol i, de redós, sobre la temàtica de cada peça que s’interpreta a continuació.

Un projecte que pot tenir un gran recorregut amb una mica més de rodatge musical i poliment escènic, la intercalació d’alguna peça complementària d’altres compositors contemporanis –bona tria, la d’incloure el Lament d’Ariadna de Monteverdi i la cançó Amarilli mia bella de Caccini– i un engruiximent del conjunt musical d’acompanyament, que ajudaria els cantants a suportar una esgotadora marató madrigalesca. En qualsevol cas, una gran iniciativa que demostra no només el talent de casa, sinó les possibilitats de fer molt amb pocs mitjans, element clau en els temps que corren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *