Subscriu-te

Crítica

Festival de Pasqua de Cervera. Bona salut de la música catalana

Les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, de Girona i de Bellpuig, dirigides per Salvador Mas i Xavier Puig, en el concert d’homenatge a Toldrà i Oltra

SEGON FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA. Música clàssica catalana. Cervera (Lleida). DEL 4 AL 8 D’ABRIL DE 2012.

Per Robert Benito

Si fa un any la directora de la «Revista Musical Catalana», Mercedes Conde Pons, escrivia amb il·lusió i certesa sobre la nova iniciativa de la capital de la Segarra, l’edició actual ha consolidat una proposta musical que desitgem que sigui referent durant molts anys. La varietat i qualitat de les propostes, així com l’eix que hi dóna sentit a totes, la música catalana, la configura com a original en un panorama de programacions estàndards o repetitives i mancades d’originalitat i risc.

Aquest segon Festival de Pasqua de Cervera s’ha centrat en la figura d’Eduard Toldrà, homenatjat el primer dia amb un simposi, com també amb una ballada de sardanes i la dedicació del primer concert del Festival, amb la interpretació d’obres del mateix Toldrà, i d’Oltra, Pagès, Montsalvatge, R. Lamote, Borgunyó i Timón ofertes per tres de les principals cobles del Principat.

La segona jornada es va centrar en diverses taules rodones, en què diversos professionals de la gestió cultural, política, comunicació, creació i interpretació van intercanviar durant el matí i les primeres hores de la tarda punts de vista sobre la creació, distribució, sortides professionals de la música i dels músics catalans.

Elena Copons i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida

El dia va cloure amb el concert inaugural “Toldrà i els seus hereus”, amb la soprano Elena Copons i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, orquestra resident del Festival, que van interpretar sota la direcció del seu titular, Alfons Reverté, el cicle de cançons A l’ombra del llenoder, així com les partitures orquestrals d’Empúries i Ave Maria, de gran volada lírica i misticisme, respectivament. A la segona part vam poder escoltar dues obres de compositors contemporanis de generacions i estètiques diferents: l’obra per a soprano i orquestra Confidències a Antonio Machado de J. Lluís Guzmán-Antich, de gran exigència vocal i expressivitat, i Duniazad, obra del jove compositor David Esterri en tres moviments estrenada recentment i amb un caràcter de banda sonora de caràcter més orientalitzant que es van veure recompensades pel públic que omplia el Paranimf de la Universitat de Cervera.

Durant el matí de Divendres Sant es va iniciar l’activitat “Concerts de proximitat”, en què en tres sessions d’una hora diversos intèrprets catalans o establerts a Catalunya oferien en àmbits de cambra uns concerts amb un programa de compositors catalans. Titulat “El clavicèmbal a la Catalunya del segle XVIII”, el polifacètic intèrpret Dani Espasa ens va oferir un magnífic recorregut des de la intimitat d’un dels salons nobles de la Paeria per la música de teclat que es va gestar a la Catalunya del segle XVIII amb obres conegudes i d’altres no tant, però totes d’un gran interès per fer-se una idea general de l’evolució de la literatura que per a aquest instrument van compondre Rabassa, Espona, Freixanet, Soler, Viola i Casanoves. Tot un èxit d’investigació, interpretació i didàctica de concert, ja que cada sonata era introduïda per uns breus i motivadors comentaris de l’intèrpret.

Patricia Bronisz i Emili Blasco

En la mateixa tònica, el duo violí i piano format respectivament per Patricia Bronisz i Emili Blasco van oferir tres programes diferents a l’Auditori de Cervera amb obres per a aquesta formació de compositors catalans dels segles XX i XXI, com Toldrà, Planàs, Massana, Brotons, Mompou, Serra, Alier i Guzmán, tot demostrant alhora qualitat interpretativa i esperit investigador en oferir-nos joies desconegudes de la producció musical catalana. En aquests concerts de proximitat es van programar igualment l’actuació del clarinetista Oriol Romaní, del conjunt de violes de gamba In Nomini o del pianista Jordi Camell, sempre amb un repertori d’inspiració catalana.

Una altra iniciativa que va saber combinar originalitat i èxit de públic va ser el “Maridatge musical” d’Andreu Brunat, en les seves propostes d’un tast de vins i xocolata alhora que s’escoltaven unes músiques seleccionades o creades per a cadascun dels vins o bombons en el marc de la petita església de Sant Joan.

El Festival va desenvolupar igualment activitats per al públic infantil dintre del Festival Pitit, amb gran acceptació del públic però d’interès desigual a l’hora d’apropar la música a la canalla.

Entre els homenatges als compositors catalans, a la Sala Francesc Burieues van projectar  diversos documentals sobre la figura de Mompou, Montsalvatge i Emili Pujol.

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l’Orquestra de Cambra Terrasa48 interpretant “Les set paraules de Crist a la creu” de Taltabull

Per acabar les propostes musicals de cada jornada s’oferia un concert de més gran format al paranimf de la Universitat de Cervera. El tercer dia del Festival les formacions convidades van ser el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l’Orquestra de Cambra Terrasa48, que van oferir un programa de gran qualitat incorporant música instrumental amb una obra de Ricard Lamote de Grignon i la Suite Évora de la compositora Anna Cazurra. La segona part del concert va oferir música vocal a cappella de Toldrà, Homs, Blancafort i del mateix director del Cor de Cambra, Josep Vila, que amb ductilitat i bon gest va saber obtenir un so homogeni d’aquesta formació professional amb una trajectòria i qualitat indiscutible en les més de dues dècades de producció musical. Si el Crucem tuam d’Homs ens va predisposar en un clima d’adoració de Divendres Sant, la rotunditat i l’alegria exuberant de les harmonies del Laudate Dominum de Josep Vila ens va anticipar el triomf pasqual. L’obra de Taltabull que va tancar el concert i que uní les dues formacions va culminar un programa ben pensat, variat i d’una gran qualitat interpretativa. La litúrgia sempre ha begut d’una certa teatralitat i és el que es reflecteix en l’obra Les set paraules de Crist a la creu del compositor barceloní escrita per a orquestra de corda, dues flautes, orgue, tenor solista i cor mixt. És una partitura que conserva certs perfums de Fauré, Reger, però amb una escriptura personal i alhora  propera a l’oient del segle XXI. La interpretació va ser emotiva, amb una gran qualitat i equilibri entre les dues formacions. Josep Benet, de veu agradable i trajectòria reconeguda, es va percebre una mica als límits de volum que exigeix algunes vegades aquesta partitura, sensació aquesta acusada per l’acústica de la magnífica església de Santa Maria.

El Festival es va clausurar al Gran Teatre de la Passió amb dues obres escèniques dels compositors Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart que, dedicades al públic familiar, ens van recordar que la imaginació és el que ha permès el progrés de la Humanitat.

Són aquesta mateixa imaginació i creativitat les que serveixen com a criteri per a aquest Festival de Pasqua, els pilars del qual són la música i els músics catalans. Aquesta crònica només pot acabar felicitant-ne el director artístic, Xavier Puig, el seu equip, les moltes institucions –destacant-hi la Paeria de Cervera– que ho fan possible amb espais, recursos i a uns preus realment mòdics, tot obtenint una molt bona resposta per part del públic de Cervera, de la comarca i d’altres parts del Principat que s’hi desplacen per gaudir de l’art, dels seus monuments, de l’hospitalitat de les seves gents i d’una proposta cultural i musical rara avis en aquest país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *