Subscriu-te

Goerne, 25 anys a Vilabertran

SCHUBERTÍADA A VILABERTRAN. Matthias Goerne, baríton. Alexander Schmalcz, piano. Obres de Martin, Xostakóvitx i Mahler. / Obres de Schubert. CANÒNICA DE SANTA MARIA. 24 i 26 D’AGOST DE 2019.

La relació entre la Schubertíada de Vilabertran i el baríton Matthias Goerne és una relació d’amor i un cas exemplar de fidelitat. Va començar el 1994 quan Goerne era un jove que tot just començava i va fer a Vilabertran el primer concert que se li oferia fora d’Alemanya; i vint-i-cinc anys més tard continua.

Les xifres de Goerne a la Schubertíada són impressionants: 32 concerts, 13 compositors, 7 pianistes acompanyants i més de 400 lieder interpretats. A Vilabertran s’ha pogut seguir pas a pas el progrés esplèndid de Matthias Goerne fins a convertir-se en el que és ara: un referent mundial en la interpretació del lied.

Al llarg de les diverses edicions de la Schubertíada hem pogut anar veient com la seva veu ha anat madurant, ha anat prenent gruix, força, pes i densitat fins a convertir-se en el magnífic instrument ple de matisos i colors que és ara. Paral·lelament, hem assistit a la seva maduració com a intèrpret, a la lenta conquesta, primer de l’estil, després de la seguretat i, finalment, de la llibertat que fa que les seves interpretacions, expressivament intenses, sempre sonin naturals.

Per als seus dos concerts a Vilabertran, acompanyat sempre al piano pel competent Alexander Schmalcz, Goerne va escollir uns programes exigents tant per als intèrprets com per al públic.

El primer, que va tenir lloc el dissabte 24 d’agost, va començar amb els Sechs Monologue aus ‘Jedermann’ (Sis monòlegs de ‘Jedermann’) de Frank Martin, sis meditacions sobre la mort, una obra impressionant per la seva força. Datats el 1943, estan basats en l’obra de teatre Jedermann (1911) d’Hugo von Hoffmannsthal, d’on provenen els “monòlegs”.

Va seguir-los una altra obra difícil i exigent, una selecció de cançons provinents de Suita na slova Mikelandjelo, op. 145A (Suite sobre versos de Miquel Àngel) de Xostakóvitx en què el compositor es refugia en el prestigi universal i la inviolabilitat de Miquel Àngel per poder expressar-se amb llibertat i fer front a les interferències del poder polític. La primera part va acabar amb una altra obra aspra i dura, la versió amb acompanyament de piano d’Oh, Delvig, Delvig!, una de les cançons de meditació sobre la mort que integren la Catorzena Simfonia de Xostakóvitx.

La dolçor, relativa, va venir a la segona part del recital amb deu lieder de Mahler provinents de Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut) i Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit (Cançons i cants de joventut). Tota la soterrada ironia i l’aparent ingenuïtat de bona part de les peces van rebre una expressió magistral de Goerne.

Dos dies més tard, el 26 d’agost, el segon concert de Goerne a Vilabertran va tenir com a compositor únic el sant patró del festival: Schubert.

El baríton aquesta vegada no va interpretar cap dels cicles de cançons de l’autor i va preferir fer-ne una selecció de setze cançons diverses que s’enllaçaven les unes amb les altres per vies subtils, gairebé secretes, fins a configurar un itinerari que, malgrat iniciar-se amb el cèlebre Der Wanderer, esquivava les peces més conegudes i sovintejades del músic i recorria els temes recurrents de la complexa sensibilitat schubertiana. Va ser un recital d’especialista i per a especialistes. Probablement, en un auditori convencional davant d’un públic convencional, hauria aconseguit aplaudiments de cortesia; a Vilabertran, davant d’un públic expert en Schubert, va aconseguir l’entusiasme incondicional.

Acabat el concert, Goerne es va dirigir en anglès al públic, va recordar amb emoció i agraïment els vint-i-cinc anys de relació amb el festival i en va prometre molts més. Va afegir, també, que per a ell aquests concerts en la “intimitat” de Vilabertran són molt importants i que quan arribi el dia de rememorar quins hauran estat els grans moments de la seva carrera, els concerts a Vilabertran ocuparan un lloc especial entre els més destacats.

Quan ens arribi a nosaltres de fer el mateix amb la nostra experiència d’assistents a concerts, probablement ens passarà el mateix.

Imatge destacada: © Josep M. Poch.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *