Subscriu-te

Herreweghe vist per Beethoven

PALAU 100. NADAL AL PALAU. Eleonore Lyons, soprano. Eva Zaïzick, contralt. Ilker Arcayürek, tenor. Thomas Bauer, baix-baríton. Collegium Vocale Gent. Orchestre des Champs Élysées. Philippe Herreweghe, director. L. van Beethoven: Missa solemnis, en Re major, op. 123. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE DESEMBRE DE 2022.

Molt probablement, en cap de les nou sales europees per on prèviament havia passat aquesta producció en gira, Philippe Herreweghe i els seus intèrprets s’havien sentit observats, des d’un lateral de la boca de l’escenari, pel bust de l’autor de les notes que cantaven. Tampoc, segurament, en cap el director flamenc va haver de dirigir amb febre de quaranta graus que, segons que va dir micròfon en mà i en un català perfecte, el va obligar a fer dues pauses de dos minuts en una obra que s’hauria d’interpretar sense interrupció.

Tal vegada fos la confluència de totes dues circumstàncies la que va propiciar un cert estat de gràcia dalt de l’escenari, que es va sumar a les credencials excel·lents de què ja fa temps disposen el Collegium Vocale Gent –amb tres o quatre veus catalanes, la representació del país arribava gairebé al deu per cent de la plantilla– i l’Orchestre des Champs Élysées.

Així, després d’un “Kyrie” encara fred i destrempat, el “Gloria” –una partitura que no admet mitges tintes– va acabar de crear aquell ambient de gaudi i tensió que ja no es va perdre al llarg de la Missa. El director va descansar abans i després del “Credo”, un altre dels moviments més llargs i exigents, i el “Sanctus” i l’“Agnus Dei” –dos moviments que ja no concentren les tremendes dificultats de les fugues prèvies– van emmarcar un “Benedictus” de somni, on el protagonisme del concertino i el seu diàleg amb el notable quartet solista i el cor van produir un dels millors moments de la vetllada.

Herreweghe dirigeix amb moviments petits i tremolosos, de vegades ambigus, i potser no té aquella gestualitat que s’entén tant a l’escenari com al pati de butaques, però és enormement eficaç i va saber posar-se a la butxaca el públic que omplia de gom a gom la sala.

El Palau, per la seva banda, dedicava aquest programa al vint-i-cinquè aniversari de la declaració com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, en part perquè la Missa solemnis de Beethoven va ser la primera obra que l’Orfeó Català va enregistrar, el 1927, en la que va ser, al seu torn, la primera gravació mundial de la partitura.

Imatge destacada: (c) Toni Bofill.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L' @AkramKhanLive és aquests dies al @Liceu_cat . "L’equilibri dels llenguatges per explicar aquest conte està molt ben aconseguit", diu @claudiabrubo a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Ambra Vernuccio 2 http://www.revistamusical.cat/critica/el-llibre-de-la-selva-postapocaliptic-dakram-khan/

La pianista @alba_ventura va oferir dos dels primers concerts del Centenari d' @alicia_larrocha. "Traspua calidesa, emoció i una tècnica sublim", diu @PorterMarta a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 @JoanManen http://www.revistamusical.cat/critica/alba-ventura-digna-hereva-dalicia-de-larrocha/

El cicle internacional de piano Hammerklavier arriba enguany a la vintena edició. Fundat el 2003 pels Artistes Steinway @carleslama i @SofiaCabruja, del 29 de gener al 24 de maig hi passaran nou valors del piano d’arreu del món. Concerts a @casadeculturagi i Jorquera Pianos.

4

📌No t'oblidis de llegir el nostre últim número 378 (gener-abril 2023)!!! 📰 Ara també disponible a BiblioDigital de les Biblioteques Públiques de Catalunya!!! http://iQUIOSC.cat @revistesAPPEC https://biblioteca.ebiblio.cat/info/revista-musical-catalana-00466394

Segueix-nos a Twitter