Subscriu-te

I feien l’excel·lència visible

PALAU CAMBRA. Obres de Mozart, Humet i Beethoven. Quartet Gerhard. PETIT PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE GENER DE 2021.

Fa un any ja vam poder comprovar que el jove Quartet Gerhard és una de les formacions de cambra a l’alça i amb un potencial en creixement constant, gràcies al concert amb obres del Classicisme i la revisió del Quartet núm. 2 del reusenc Joan Magrané, un dels joves compositors catalans amb més presència en les programacions estables del país. Dijous passat i davant un públic prou nombrós segons les normatives de la pandèmia, va abordar tres obres que reflectien l’obertura del gènere quartetístic cap a nous camins, amb la quota catalana i contemporània assumida per l’estrena del segon quartet del compositor barceloní Ramon Humet (1968), I Fa l’Aire Visible.

De caràcter introspectiu, l’obra s’estructura en deu moviments encadenats sense solució de continuïtat en què els silencis no eren de descans sinó espais de contemplació, verb sonor mut. Una contemplació reforçada per la voluntat d’Humet que la sala estigués a les fosques per tal que l’oient s’endinsés en l’experiència pseudosinestèsica i personal d’una nit rutilant de lluna plena. Influït per Dutilleux, Humet hi combina les veus establint una dialèctica entre iguals-diferents i tendent a l’homogeneïtat tímbrica grupal, com si fos un sol instrument. En aquest sentit, l’harmonia esdevé un paràmetre amb funcions sintàctiques i tímbriques per recrear aquest sentir i poètica deliqüescents, d’atmosferes meditatives i aparent estatisme, que evoluciona en un moviment fluid, orgànic i poc perceptible, però viu amb un alt grau d’abstracció. En aquest sentit, és una obra tècnicament molt exigent, difícil per a l’oient, si esperava una continuïtat narrativa tradicional, que explora microtons, jocs de scordatura (variació d’afinació) i, sobretot, una varietat d’atacs i del pes de l’arc que el Quartet Gerhard va copsar amb depuració i precisió en una recreació –almenys aparentment– modèlica.

Emmarcant i recuperant l’afinació temperada –en afinació justa ho estava l’estrena d’Humet–, els Gerhard van servir el cinquè dels Quartets mozartians dedicats a Haydn i el tercer dels Razumovski de Beethoven mantenint el seu estàndard de pulcritud en l’execució, diafanitat tímbrica, contrastos dramàtics i eficients balanços dinàmics i de textures. D’aquesta manera van fer obvis detalls formals, com el batec tamborer del violoncel repetit per la viola a partir de la sisena variació de l’“Adagio” mozartià –poemàtic i visionari–, la força rítmica de les fugues als quarts moviments d’ambdues obres, així com la correlació del contrapunt dialògic dotant de fluència melòdica entre les veus i optant per l’equilibri racional entre la melodia i el teixit acompanyant. En resum, va ser una altra mostra d’una formació catalana que actua amb criteri i convicció en concepte, expressió i tècnica, tot reafirmant l’alt nivell dels conjunts de quatre cordes nascuts a Espanya els tres darrers lustres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *