Subscriu-te

Inauguració elèctrica i combativa amb el Kronos Quartet

GREC FESTIVAL DE BARCELONA. Kronos Quartet. Maria Arnal. Quartets de l’ESMUC. TEATRE GREC. 26 DE JUNY DE 2019.

El bram de la guitarra de Jimmy Hendrix va esquinçar l’embolcall d’una vetllada a priori afable, amb les autoritats presents. L’himne dels Estats Units (Star-spangled banner) mai havia sonat tan desolador com en l’adaptació d’aquella versió pel Kronos Quartet: crua i un punt insuportable, exactament el contrari que s’espera d’una melodia feta per conjurar sentiments patris. Si el guitarrista havia apuntat l’exclusió de certs sectors de la societat, la posterior al·locució del primer violí va confirmar la vigència de la denúncia, en desitjar que aquell so brut i molest –certament familiar, però eixordador– hagués assolit la Casa Blanca, molt especialment les oïdes d’“a certain person in Washington DC”.

L’amplificació dels instruments de corda és gairebé obligatòria en un espai com el Teatre Grec. Espai meravellosament obert, tallat arran de la muntanya, que va servir per a la projecció d’imatges entre les parets de la vegetació i les estrelles. La intervenció de l’artista visual Alba G. Corral va ser una de les sorpreses més agradables –no fou l’única– en aquesta nit màgica, d’obertura d’un Festival Grec ple d’esdeveniments interessants. Al concert inaugural van concórrer un quartet amb més de quatre dècades d’història, especialment compromès amb la música contemporània i la pervivència a les noves generacions de músics; la programadora creativa –ja esmentada–, que hi va contribuir amb l’elaboració d’un discurs desplegat en temps real; la participació de Maria Arnal, cantant tres temes inspirats per Pete Seeger, de to reivindicatiu, i, finalment, l’entrada en escena de tres dels quartets joves de l’ESMUC tutorats pel Kronos, que havien amenitzat la tarda als jardins adjacents, interpretant obres de la iniciativa Fifty for the future (sèrie de composicions per encàrrec amb què es mostra aquella implicació en pro de la música contemporània per a quartet).

© Alfred Mauve – www.facebook.com/Grec.Festival.Barcelona/

Molts al·licients en un sol concert, que va mantenir la coherència narrativa d’inici a fi. De marcat caràcter nord-americà, les melodies –arranjades majoritàriament per Jacob Garchik o compostes per al Kronos Quartet– van dibuixar un fresc força vistós. Temes populars o folk, que formen part de l’imaginari col·lectiu, de la memòria auditiva d’un poble plural i no exempt de tensions, com The House of the Rising Sun o Summertime. Però també melodies èpiques –urbanes o de reminiscències naturals– com Clouded yellow de Michael Gordon, que s’inspira en el vol d’aquelles papallones migratòries (Colias cruceus o “safranera de l’alfals”), que superen milers de quilòmetres i mars, i que l’artista visual va il·lustrar amb una sèrie de punts i línies en perpètua transformació. El dinamisme de la composició i la frenètica creativitat de la programació van congeniar sorprenentment, en aquest episodi, interromput en diverses ocasions pels aplaudiments del públic.

Molt celebrada, així mateix, va ser la presència de Maria Arnal. Amb una veu delicada però poderosa, la seva intervenció va suposar un recés només aparent. Tan evident fou la dolçor com la crítica inherent als textos cantats. El moment més conciliador va arribar amb el conegut Turn, turn, turn que el públic no es va animar a entonar, o si de cas només de forma discreta, a penes audible. Tothom estava convidat a reconèixer-se en l’ordre natural i conformar-se amb el vaivé –no sempre agradable– dels elements, com per transcendir la particularitat dels interessos respectius. Va ser Pete Seeger un dels primers a reivindicar la cura del medi ambient i defensar pacíficament els drets de les minories. Amb el bis Purple haze de Jimmy Hendrix, el Kronos Quartet retornaria a aquell inici elèctric i combatiu. Soroll del bo, provocador d’escletxes en els prejudicis i –qui sap– potser també sensibilitzador de consciències. Ens preguntem, amb tot, si haurà aconseguit saltar els quilòmetres d’aigua entre continents i assolir l’objectiu, com les bellament inquietes Clouded yellow.

Imatge destacada: © Alfred Mauve – www.facebook.com/Grec.Festival.Barcelona/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter