Subscriu-te

Crítica

Jansen, Bach i els seus amics

Janine Jansen (foto d’arxiu)
Janine Jansen (foto d’arxiu)

L’AUDITORI MÉS. Janine Jansen & Friends. Obres de J. S. Bach. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL), 3 DE MARÇ DE 2014.

Per Lluís Trullén

Des de dies enrere les localitats per al concert de Janine Jansen & Friends a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori estaven exhaurides. Aquesta artista holandesa, fenomen mediàtic i considerada una de les artistes que més i millor sap treure partit dels avantatges que ofereixen les noves tecnologies, tornava a Barcelona per oferir un programa monogràficament dedicat a Bach, amb el Concert per a violí, BWV 1041 i BWV 1042, el Concert per a oboè, BWV 1055, el Concert per a dos violins, BWV 1043 i el Concert per a violí i oboè, BWV 1060.

Però el veritable èxit de la violinista holandesa cal cercar-lo en un magnetisme artístic innegable i unes interpretacions plenes de vida i originalitat. Les seves versions sempre respiren fluïdesa, transparència, elegància i, si bé no és una artista que abusa d’una sonoritat àmplia, sí que perfila uns frasejos encisadors aprofitant la calidesa que li atorga el violí Stradivarius “Barrere” del 1727 amb el qual ofereix els seus concerts. Janine Jansen & Friends –entre ells l’extraordinari oboè granadí Ramón Ortega Quero– presentaven un programa d’un atractiu innegable integrat per cinc concerts de Bach; coincidint, doncs, amb el seu darrer treball discogràfic. En Janinen Jansen trobem la confluència d’uns aspectes interpretatius que poden explicar la seva versatilitat de repertori i la màxima qualitat artística, que assoleix bé interpretant Brahms, Vivaldi, Beethoven o Bach.

Aquesta artista holandesa ha viscut en un ambient familiar plenament musical; de fet, tant el seu pare (clavicembalista) com el seu germà (violoncel·lista) formen part del conjunt amb el qual interpreta. El seu estil està marcat per una línia propera a l’escola russa, decisivament influenciada pel seu mestre Boris Belkin, però en ell també trobem plenament identificat el corrent holandès que aposta per les interpretacions històriques. I Janine Jansen sembla congeniar ambdues línies estilístiques per proporcionar-nos versions plenes de personalitat i originalitat de les obres del repertori. El seu Bach respira frescor, distensió, fluïdesa; tot, però, fruit d’un treball acurat i de perfecta sincronització amb l’onzena de membres del conjunt. Apreciar les mirades de complicitat i somriures entre els músics del grup, la sensació que transmetien en sentir-se a gust fent música, era conseqüència de la seguretat i preparació a títol individual i d’un treball col·lectiu realitzat a consciència. Janine Jansen i l’extraordinari oboè granadí Ramón Ortega Quero (un artista que malgrat la seva joventut posseeix una llarga trajectòria artística), van propiciar-nos moments sublims, com l’inoblidable temps lent del Concert en Do menor, BWV 1060 o, ja fora de programa, amb la transcripció de l’ària “Erbarme dich, mein Gott” de la Passió segons sant Mateu. Janine Jansen i els seus amics s’han apropat a aquestes obres concertístiques que Bach va compondre a Köthen entre els anys 1717 i 1723 des d’un punt de vista original, sense caure ni en un rigor extrem de les versions historicistes ni, per contra, abusant d’un excés de dinàmiques i contrastos propis d’algunes versions romàntiques. El proper mes d’abril Jansen tornarà a L’Auditori per oferir amb l’OBC el segon dels Concerts de Prokófiev, una nova ocasió per gaudir del talent d’una artista estilísticament versàtil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *