Subscriu-te

Joan i Roger Pera reviuen Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart

SIMFÒNICS AL PALAU. Papà Mozart. Joan Pera, actor. Roger Pera, actor. Sergi Belbel, dramatúrgia. Miquel Gorriz, direcció escènica. Carles Pachón, baríton. Júlia Farrés-Llongueras, soprano. Carles Marigó, piano. Orquestra Simfònica del Vallès. Dir.: Rubén Gimeno. PALAU DE LA MÚSICA. 9 DE MARÇ DE 2019.

El Palau presentava un gran ple per assistir a l’espectacle Papà Mozart que, amb dramatúrgia de Sergi Belbel, els actors Roger Pera –com a Wolfgang Amadeus– i Joan Pera –encarnant el seu pare Leopold–, acompanyats per l’OSV, ens oferia un recorregut per la vida del genial compositor i la complexa relació viscuda amb el seu pare, tal com es desprèn de la coneguda relació epistolar que varen mantenir en el decurs de la seva vida. Un recorregut cronològic recolzat en una vintena de petits fragments orquestrals, vocals i pianístics extrets del catàleg mozartià i ambientats amb una escenografia simple però suggeridora consistent en tres lletres lluminoses de neó blanc (W. A. M), un escriptori, perruques i vestuari referents a l’època i que feien de suport al magnífic treball dels dos actors per introduir-nos en una proposta que a manera narrativa va anar clarament in crescendo.

© Paco Amate

Els primers diàlegs van estar marcats per un ús desmesurat del llenguatge escatològic i de puerils al·lusions sexuals –malgrat ser conegut per la relació epistolar de Wolfgang Amadeus–, revestit d’aquell histrionisme superficial convertit en un clixé extret d’algunes escenes de la pel·lícula Amadeus de Milos Forman. Diàlegs situats en una primera etapa vital de Wolfgang Amadeus en què la figura del pare sempre sortia reconfortada dins una situació social, de relació personal i de vincles emocionals que va resultar històricament molt més complexa que la plantejada en la dramatúrgia de Belbel. L’orquestra anava acompanyant l’acció amb passatges de la Música per a un funeral maçònic, de la Simfonia de les joguines, dels primers Minuets escrits per Mozart –interpretats al piano per un esplèndid Carles Marigó en el transcurs de tot el concert–, amb moments en què el gran treball de Joan Pera focalitzà els millors moments de l’espectacle.

© Paco Amate

La dramatúrgia a poc a poc va anar guanyant enters, copsant sentiments vinculats a la gelosia, a les relacions personals, a les tensions, amb textos que a moments fluctuaven entre aspectes superflus i els instants dotats d’una càrrega emocional i també còmica transmesa admirablement pels dos actors. El viatge a Itàlia, la mort de la mare a París, la problemàtica amb l’arquebisbe Colloredo, la relació amb Constanze, els èxits i fracassos, els despropòsits econòmics que sempre van envoltar la vida de Wolfgang Amadeus… s’anaven succeint amb un anar i venir de Roger Pera per l’escenari i la platea, mentre un extraordinari Joan Pera anava caient en la desesperació a mesura que s’anaven produint els esdeveniments vitals de Wolfgang.

Carles Pachón, Roger Pera i Júlia Farrés-Llongueras. © Paco Amate

Les intervencions del baríton Carles Pachón i la soprano Júlia Farrés-Llongueras van resultar esplèndides. Delicada interpretació de l’Exsultate Jubilate, i punyents versions de “Fin ch’han dal vino” i de l’ària del catàleg de Leporello abans que els dos cantants s’endinsessin en una suggeridora versió del duet entre Papageno i Papagena ple de gràcia i encant, tot mostrant el nivell d’aquests dos grans cantants. L’espectacle va créixer a mesura que avançava gràcies també a la tria d’una música curosament seleccionada i que l’OSV va anar interpretant amb una solvència destacada sota la direcció de Gimeno, encara més quan el to dramàtic revestit amb pinzellades d’humor subtil molt ben elaborades per Sergi Belbel situava Wolfgang i Leopold dins un marc perfectament expressat pel brillant treball dels dos actors. Grans aplaudiments d’un públic –entre el qual vam poder veure l’expresident Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola– reconeixent el treball de l’OSV i dels dos actors tan vinculats a l’escena del nostre país.

Imatge destacada: © Paco Amate

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *