SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. Josep Colom, piano. Dir.: Víctor Pablo Pérez Programa: Amics en la guerra, obra composta pels músics de la Jove Orquestra Graeme Clark, arranjada i orquestrada per Àlex Martínez Casamada. Beethoven: Concert per a piano núm. 4, en Sol major, op. 58. Brahms: Simfonia núm. 2, en Re major, op. 73. PALAU DE LA MÚSICA. 1 DE FEBRER DE 2020.
La música de Beethoven va tenir en el programa de l’OSV presentat al Palau de la Música Catalana l’1 de febrer passat un doble protagonisme. Per una banda, la presència de Josep Colom com a solista del Concert per a piano núm. 4 de Beethoven –substituint la pianista Olga Scheps, indisposada per a l’ocasió– i, com a preàmbul de l’obra concertant, l’estrena d’Amics en una guerra, una peça de caire cinematogràfic creada per la Jove Orquestra Graeme Clark. Aquesta obra està escrita per uns nens sords que, gràcies a un implant coclear, no només poden fer música, sinó també crear-ne. Una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Fundació GAES solidària, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Federació ACAPPS i que ha donat com a fruit aquesta pàgina arranjada per a orquestra per Àlex Martínez. Gestada el passat mes de desembre, l’estrena al Palau d’aquesta composició tenia un valor que cal extrapolar del mer fet musical. Víctor Pablo Pérez i els músics de l’OSV van entregar-se davant una obra seguida atentament per la dotzena de nens de la Jove Orquestra i que van rebre el reconeixement unànime del públic.
Quan dalt d’un escenari conflueixen dues figures lloades en tantes i tantes ocasions com són Víctor Pablo Pérez i el pianista Josep Colom, la qualitat interpretativa de l’obra adquireix ja a priori les més absolutes garanties. El mestre Josep Colom, avisat pocs dies abans de l’actuació per la inesperada absència de Scheps, va mostrar-se en la seva línia interpretativa, sempre acurada amb l’autor que interpreta. Afronta Mompou havent assolit amb la Música callada una versió de referència absoluta, interpreta Bach amb la serenitat i eloqüència més magistrals, toca els Estudis de Chopin amb un virtuosisme excepcional i el seu Mozart i Brahms són d’una qualitat sublim. I Colom també professa idèntica admiració vers la música de Beethoven –tot just fa un any va oferir un recital memorable al Palau amb diverses Bagatel·les alternades amb les tres darreres Sonates i el seu pas pel Concert núm. 4 en va ser un nou exemple. Serenitat, elegància, apassionament, virtuosisme, moments màgics com els diàlegs contrastants amb una inspirada OSV al segon moviment posaven a la seva versió aquell segell distintiu que els grans mestres atorguen quan afronten aquestes composicions. Un Beethoven tècnicament rigorós, càlid en l’expressió, intens en les complexitats que es succeeixen al darrer moviment ens van fer gaudir d’una recreació que en la línia de Colom no hi ha espai per a l’especulació i tot emergeix amb la clarividència més absoluta. La interpretació de l’Impromptu núm. 3, op. 90 de Schubert va posar un nou toc de delicadesa a una nova actuació inoblidable de Colom a l’escenari del Palau. I l’OSV, amb el rigor i la demanda que sempre exigeix Víctor Pablo Pérez, a més d’acompanyar amb garanties Colom, va afrontar una interpretació de la Simfonia núm. 2 de Brahms portadora de tota la intensitat romàntica requerida. D’aquesta, en destacaríem el lirisme eloqüent, que emanava amb naturalitat i claredat i en què totes les seccions orquestrals es veien plenament compromeses amb aquesta composició intensa. Víctor Pablo Pérez va embolcallar la versió de calidesa, els inoblidables temes lírics fluïen amb una plasticitat delicada i la intensitat de timbres i eloqüència sonora emergien d’un “Allegro con spirito” final dotat d’una sonoritat radiant. Un Brahms en què van confluir el lirisme i l’apassionament i que ens va mostrar, amb la batuta de Víctor Pablo Pérez, la millor cara de l’OSV.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
