Subscriu-te

Kian Soltani i la directora Stephanie Childress obren brillantment el Festival Mozart Nits d’Estiu

 FESTIVAL MOZART NITS D’ESTIU. Kian Soltani, violoncel. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Direcció: Stephanie Childress. Mozart: Simfonia núm. 25, en Sol menor, KV 183; Simfonia núm. 38, en Re, KV 504, “Praga”. J. Haydn: Concert per a violoncel en Do, Hob. VIIb:1. Thomas Adès: Lieux retrouvés, per a violoncel i orquestra. L’AUDITORI. 30 DE JUNY DE 2022.

El Festival Mozart Nits d’Estiu ha tornat puntualment a Barcelona oferint el primer dels seus tres concerts programats, dedicat a dues de les simfonies més emblemàtiques del compositor salzburguès, com són la número 25 i la Simfonia Praga, acompanyades per dues obres per a violoncel i orquestra: el celebèrrim Concert en Do de Haydn i l’estrena nacional de Lieux retrouvés del compositor britànic Thomas Adès.

Del concert, cal extreure’n nombrosos aspectes positius, dels quals cal remarcar el fet de brindar-nos l’oportunitat d’escoltar a L’Auditori una de les figures emergents del violoncel dels darrers anys com és l’austríac d’origen persa Kian Soltani i la directora Stephanie Childress, una de les altres joves promeses en el camp de la direcció que ha estat ajudant de direcció a l’Òpera Nacional d’Anglaterra i l’estiu del 2021 es va integrar a l’equip musical del Festival de Glyndebourne. Dos artistes de vàlua interpretativa sobrada al costat d’una orquestra que es va trobar plenament predisposada per afrontar les sempre delicioses simfonies mozartianes. Presència de públic notòria a L’Auditori –molts joves estudiants de música–, sempre atret per una fórmula poc menys que infal·lible: programar música del gran repertori, Mozart i el Concert per antonomàsia de Haydn, i sumar-hi la presència d’un solista i en aquest cas també directora de carisma suficient.

El resultat del concert va moure’s dins uns paràmetres més que destacables. Podríem entrar en consideracions sobre criteris interpretatius actuals de les simfonies mozartianes i clàssiques en general; però més enllà d’aquests aspectes, el plantejament agosarat, punyent i de sonoritat majestuosa que va infondre la directora Stephanie Childress a les simfonies ens apropava a un plantejament summament incisiu, punyent, amb gust per l’accentuació de les dinàmiques, pels colors. Darrere cadascuna de les simfonies semblaven amagar-se diferents personatges operístics que produïen un magnetisme constant a l’audició. Direcció elegant, controlada, amb claredat de gest d’una directora que ben segur que en el camp operístic assolirà una carrera del tot exitosa.

Des de les primeres notes del Concert per a violoncel de Haydn, Kian Soltani va començar a desplegar el seu arsenal inesgotable d’efectes tècnics, musicals, de precisió absoluta –que tant ens recordaren Sheku Kanneh-Mason–, al servei d’una de les joies musicals escrites per a aquest instrument. Amb el violoncel Stradivarius “London ex Boccherini”, cedit per la Beares International Violin Society, Soltani, acompanyat per una inspirada OBC –sempre equilibrada en el so sota la direcció de Childress–- va plantejar un Haydn obert, radiant, lluminós, propens als efectes, però paral·lelament copsant la serenor que emana del deliciós “Adagio”. Lectura tècnicament impecable en què la proporció perfecta de cànons clàssics de l’obra estava acompanyada pel segell distintiu d’una lectura agosarada per la seva força temperamental.

Ja a la segona part, Soltani i l’OBC van oferir l’estrena al nostre país de Lieux retrouvés, una partitura suggeridora que com una descripció de diferents paisatges (la tranquil·litat de les aigües, la muntanya, la bellesa dels camps o el bullici de “La ville” –caracteritzat per un bulliciós i macabre cancan amb referències a Offenbach–) permet al solista afrontar un ventall d’esculls tècnics i sonoritats seductores; pàgina interessant, reflexiva, incisiva i ricament orquestrada en la qual es crea una amalgama de colors summament atractius que l’OBC va desgranar amb gran precisió. Actuació brillant de Soltani que va cloure el seu pas per L’Auditori amb la interpretació en solitari d’una cançó popular ucraïnesa.

Imatge destacada: (c) Tom Port.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

.@ScholaCantorumP acollirà el 2 de desembre la presentació del volum 'Cançons per a veu i piano' de Narcís Bonet editat per @Dinsic. La seva vídua, Hélène Bonet-Giraudier, cantarà diversos cicles de Bonet, que va desenvolupar una àmplia activitat pedagògica en aquest centre.

El tenor @DavidAlegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre han estat guardonats amb el premi de Música Clàssica d' @ElTemps_arts pel seu disc 'Carneriana', per la "brillant concepció, la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir un repertori poc habitual".

El proper 4 de desembre, l' @ACIMC2 organitza una nova jornada d'homenatge a Gaspar Cassadó. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/la-segona-edicio-del-cicle-reinterprets-de-lacimc-reivindica-el-violoncellista-gaspar-cassado/

.@janlisiecki i @viennasymphony van interpretar Mozart i Mahler al @palaumusicacat. "Una execució molt ben planificada", diu @AlbertFFlamari1 a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Toni Bofill http://www.revistamusical.cat/critica/una-gran-cinquena-de-mahler-a-palau-100/

Segueix-nos a Twitter