Subscriu-te

La construcció de l’ESMUC Ensemble

En aquest concert es presentava en escena l’ESMUC Ensemble (imatge d’arxiu)
En aquest concert es presentava en escena l’ESMUC Ensemble (imatge d’arxiu)

SAMPLER SÈRIES. ESMUC Ensemble. Dir.: Lorenzo Ferrándiz. Obres de Varèse, Portelli, Carrascosa i Xenakis. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 17 DE FEBRER DE 2016.

Per Mila Rodríguez Medina

El cicle Sampler Sèries de L’Auditori va dedicar la setmana passada un concert a dos dels grans noms de la música del segle XX: Edgar Varèse i Ianis Xenakis. L’un, francès de naixement; l’altre, “d’adopció”. Tots dos, noms cabdals de la composició a Europa. No és gens arbitrari, a més, unir els seus noms en un programa, ja que, per fer servir l’exemple més significatiu, van treballar junts al Pavelló Philips de l’Exposició Universal de Brussel·les l’any 1958: Xenakis, també arquitecte, treballava a l’estudi de Le Corbusier en la construcció d’aquest pavelló dedicat a la radicalitat més absoluta de l’època quant a tecnologia i la seva aplicació en creacions d’imatges i so, i l’obra interpretada a l’interior de l’edifici va ser una obra de Varèse encarregada per Le Corbusier per a l’ocasió. El mestre de l’arquitectura va denominar el pavelló com a poema electrònic i aquest va ser el títol de l’obra de Varèse, una composició per a cinta.

Amb aquest Poème électronique es va iniciar l’esmentat concert, titulat “Música i arquitectura”. La jornada formava part de la col·laboració entre L’Auditori i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ambdues institucions ubicades al complex cultural, i presentava en escena l’ESMUC Ensemble, grup d’alumnes del centre amb la voluntat que els estudiants puguin ampliar el seu coneixement tant de la música del segle XX com de la música dels joves compositors més actuals. Un bon reflex de l’estat de la interpretació de les noves músiques ara i en el futur més immediat. De fet, vam poder descobrir músics amb molt de talent i una alta qualitat interpretativa, com va ser el cas especialment del trio de percussió format per Alba Rodríguez, Pau Montané i Pere Cornudella, que van interpretar l’obra Okho de Xenakis. Van palesar aquest caràcter arquitectònic de l’obra del compositor, especialment en les seves peces per a percussió, en què una estructura recolza en una base constant sobre la qual tenen lloc tot un seguit de modificacions espectaculars, hereves d’una tradició ancestral en molts casos. El trio ESMUC Ensemble, a més, va oferir una interpretació ben complexa: en lloc d’interpretar l’obra sencera amb tres djembés, es van anar produint canvis d’instruments començant pels timbals i acabant, efectivament, amb l’instrument originari d’Àfrica.

Aquesta interpretació d’Okho va ser el moment més espectacular de la nit, però l’ESMUC Ensemble, amb una formació de catorze músics sota la direcció de Lorenzo Ferrándiz, va oferir l’obra Ionisation de Varèse, una altra construcció gegantina per a percussió que juga amb les fronteres dels esquemes rítmics i les textures del so, la qual exigeix una alta concentració i precisió que els alumnes de l’ESMUC van saber assolir amb bona qualitat. Va ser també el cas de l’altra obra de Varèse del programa, Intégrales, també amb un ensemble extens en què els solistes van brillar.

El programa es completava amb l’estrena de dues obres de joves compositors vinculats a l’ESMUC escrites per a l’ocasió. La primera, Lines of fragmentation de l’australià Daniel Portelli, va mostrar un acurat treball amb les textures del vent metall, amb una interessant interpretació de Francisco Criado al trombó i especialment Àlex Maestro a la trompeta. L’altra estrena era la peça Less is more de Pablo Carrascosa, un dels nous noms cridats a representar la continuació de l’excel·lent generació de compositors formats a Catalunya que actualment es mouen per tot Europa. Carrascosa és, a més, arquitecte de formació universitària i aquest component esdevé sempre molt evident en les seves obres. Less is more és una creació carregada de referents sonors de tot tipus, en l’habitual barreja d’influències del compositor que dóna forma a construccions molt interessants, combinades a més en aquest concert amb la projecció d’audiovisuals i treballades des de l’exploració i estructuració de petits objectes sonors que formen un tot.

L’ESMUC Ensemble va saber estar a l’altura d’un cicle com el Sampler Sèries que porta a Barcelona destacades propostes del món de les noves músiques, amb un programa que, sempre és d’agrair, ens va portar dos dels “clàssics” del segle XX.