MÚSICA ANTIGA. Accademia Bizantina. Delphine Galou, contralt. Sophie Rennert, mezzosoprano. Marc’Antonio e Cleopatra de J. A. Hasse. L’AUDITORI. 11 DE NOVEMBRE DE 2018.
La serenata Marc’Antonio e Cleopatra de Hasse es va poder escoltar a L’Auditori en una versió que tenia com a protagonistes les veus de la contralt Delphine Galou i la mezzosoprano Sophie Rennert, que va substituir el contratenor Valer Sabadus en el rol de Cleopatra. Cap referència al programa al·ludint a la substitució –malgrat que dies abans ja apareixia el canvi a la pàgina online de L’Auditori– d’un cantant que dos dies abans havia afrontat aquest mateix rol i amb els mateixos intèrprets a Colònia. El públic no va poder escoltar, doncs, la veu del gran contratenor encarnant el rol de Cleopatra –paper que a l’estrena l’any 1721 va ser interpretat pel llegendari Farinelli, precisament el cantant a qui Sabadus va dedicar monogràficament el programa del seu debut a Espanya en un concert celebrat a L’Auditori el 31 de març de 2016.
Deixant al marge aquest detall, l’Accademia Bizantina que dirigeix el gran mestre Ottavio Dantone i les dues solistes vocals ens van submergir en aquesta serenata regida pels patrons de l’opera seria. Hasse, un dels compositors més aclamats a Europa i amb un llegat que supera la seixantena d’òperes, va tenir un reconeixement unànime que avui, però, no es veu del tot recompensat, fins al punt de resultar difícil escoltar alguna de les seves obres en directe, i més encara amb representació escènica. Format amb Porpora, Hasse va ser el darrer alumne d’Alessandro Scarlatti i Marc’Antonio e Cleopatra es pot considerar el primer fruit d’aquest aprenentatge que, a la fi, s’ha convertit en un dels títols més interpretats del seu llegat. Dues simfonies donen pas en el primer acte a quatre àries –que segueixen l’estructura da capo– precedides de quatre recitatius, abans que amb un nou recitatiu s’arribi a un duet final. La segona part s’inicia novament amb quatre recitatius que precedeixen quatre àries, prèvies al duet que aboca a la fi de Marc’Antonio e Cleopatra. L’obra no es presta al moviment escènic i té un acompanyament instrumental reservat únicament a les cordes i baix continu amb les dues veus com a protagonistes principals de la interpretació.
Esplèndida la veu de Delphin Galou en el rol de Marc’Antonio, guanyadora enguany del Gramophone Award per l’enregistrament del volum Agitata, al costat de l’Accademia Bizantina dirigida per Ottavio Dantone, tots dos parella sentimental. Veu poderosa i delicada, emprant refinades variacions –escrites com ella mateixa publica a la seva pàgina de Facebook pel seu marit– que exposaven amb una profunda expressió i amb una claredat en tots els registres de caràcters que es succeeixen al llarg de la serenata. Cal destacar la delicadesa, la intimitat i l’aprofundiment assolit en l’ària “Quel candido armellino”, un dels moments en què la música de Hasse assoleix més elegància lírica i que Galou va transmetre de forma admirable.
Així mateix, resultà destacadíssima l’actuació de la mezzosoprano austríaca Sophie Rennert, especialment brillant en l’ària “A Dio trono, impero a Dio”, en què la bravura, la lluminositat i l’agilitat de la seva veu, de gran extensió en la tessitura, especialment al registre agut, van propiciar un dels moments més esplèndids de la interpretació. L’acompanyament de l’orquestra propiciava una plena integració de les veus, amb un Dantone que cercava el just equilibri sonor, amb l’elegància implícita d’aquesta música que, per fortuna, ja forma part del gran repertori gràcies a les diverses interpretacions ofertes en nombrosos escenaris europeus i americans.
L’Auditori va poder escoltar un veritable elogi a l’opera seria i a la inspiració lírica de Hasse, amb el refinament de Dantone i l’esplèndida Accademia Bizantina acompanyant dues veus curosament seleccionades, que n’han fet emergir el més delicat de la seva essència.
Imatge destacada: Accademia Bizantina (foto d’arxiu)
