Subscriu-te

La Festa de la Música Coral torna a reviure al Palau

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. FESTA DE LA MÚSICA CORAL. Obres premiades en el I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral”, de l’Orfeó Català, i en els VI Premis Catalunya de Composició Coral, de la FCEC. Obres de Concepción Meseguer, Josep Maria Guix, Gerard López Boada, Paul Ayres, Juan Bernardo Latini, Josep Barcons Palau, Joan Magrané i Mariona Vila. Cor Infantil de Sant Cugat (Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, directors). Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director). Cor de Noies Exaudio d’Igualada i Cor Plèiade de Granollers (Júlia Sesé, directora). Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora). Josep Buforn i Lluís Vidal, piano. Ona Cardona, clarinet. David Xirgu, percussió. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 28 DE FEBRER DE 2016.

Per Lluís Trullén

El Palau va ser una festa. Cinc corals diferents, quinze peces interpretades, vuit estrenes absolutes, presència dels compositors i un Palau ple de gom a gom va fer renéixer la Festa de la Música Coral. Aquesta cita musical tenia com a origen la Festa de la Música Catalana promoguda per l’Orfeó Català entre els anys 1904 i 1922 i va esdevenir clau per a la difusió de la música coral catalana. Prèviament al concert, Albert Torrens, un gran expert del moviment coral català, i Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, van glossar la rellevància històrica d’aquest esdeveniment i tot el que en suposa la recuperació.

El punt de partida cal trobar-lo –com va explicar-nos Albert Torrens i com ho feia Mercedes Conde Pons des de les notes que acompanyaven el programa– l’any 1904, quan l’Orfeó Català, tenint com a referent els Jocs Florals de poesia organitzats per l’Ajuntament, va impulsar la Festa de la Música Catalana. L’eclosió de moviments corals que es vivia a Catalunya calia que tingués l’increment de composicions escrites per a cor obra dels nostres compositors. Així, i fins a l’any 1922, va celebrar-se aquesta festa que ara s’ha tornat a reprendre i que en la seva primera època va proporcionar una ingent quantitat d’obres corals.

Per tornar a fer realitat aquesta Festa s’han estrenat les obres guardonades en el I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Catalana”, convocat per l’Orfeó Català l’any 2015, i també les obres guardonades en els VI Premis Catalunya de Composició Coral (2015) de la Federació Catalana d’Entitats Corals. En total, vuit obres que compartien programa amb adaptacions de tradicionals catalanes i amb composicions històriques, com l’exquisit Comiat de l’ànima de Cristòfor Taltabull o Les Djins de Fauré, amb paraules de Victor Hugo.

Obres escrites en català, castellà, francès, llatí, anglès i japonès, amb textos del segle XVII i fins a la poesia contemporània, mitjançant un eclecticisme absolut d’estils musicals que congeniaven amb la interpretació dels diversos cors i omplien d’originalitat i atractiu constant l’esdeveniment. La il·lusió i el lliurament del Cor Infantil de Sant Cugat dirigit per Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer ens va apropar a l’original, atractiva i espontània música de Brujas, hadas y sirenas de Concepción Meseguer, una partitura molt atractiva (millor composició coral per a cor infantil) i que farà les delícies dels cors infantils del nostre país.

Cor Jove de l'Orfeó Català. © Antoni Bofill
Cor Jove de l’Orfeó Català. © Antoni Bofill

Ja el Cor Jove de l’Orfeó Català, sota direcció d’Esteve Nabona, ens va introduir en el món de dues obres molt interioritzades i de gran complexitat vocal com Les Djins de Fauré i l’exquisida música de Taltabull del Comiat de l’ànima, amb text de Guerau de Liost. Refinadíssima la seva interpretació de Why is my verse sobre un sonet de Shakespeare, de Josep Maria Guix, guardonada amb una menció en la categoria de composició coral per a cor mixt. I com a obra plena d’originalitat i complexitat en el concert, va brillar de manera especial Three japanese songs de Gerard López Boada, una composició d’una originalitat d’escriptura extraordinària, avantguardista, que juga amb complexitats vocals de gran vistositat i amb efectes com el so de la pluja, que van ser recreats admirablement pel Cor Jove, impecable en la complexa afinació d’una molt acurada composició.

A la segona part, les veus femenines del Cor de Noies Exaudio d’Igualada i del Cor Plèiade de Granollers van unir el seu treball per cantar el deliciós Ave Maria d’Eva Ugalde i dues composicions guardonades amb els premis de millor composició per a veus iguals i de millor composició a cappella sobre un text en català per a veus iguals de la FCEC, respectivament. Es tractava, en primer lloc, de The players ask for a blessing de Paul Ayres –obra inèdita del britànic, que ja l’havia escrit temps enrere– i de la Cançó de fer camí, una música que denota molta placidesa i refinament de textures, de l’argentí Juan Bernardo Latini. Els dos cors es van cohesionar admirablement i van extreure un resultat esplèndid en les Tres canciones sobre textos de Lorca de Fernando Marina. La dinàmica gestual, l’afinació, el treball acurat que van mostrar ambdues agrupacions dirigides per Júlia Sesé va evidenciar la bona i il·lusionant feina que estan duent a terme.

El darrer apartat del concert va tenir com a protagonista el Cor Madrigal i tres estrenes: Els somnis de l’Helena de Josep Barcons Palau (premi a la millor composició de música coral a cappella sobre un text en llengua catalana per a veus mixtes de la FCEC), Come fontana piena. Madrigale de Joan Magrané (premi a la millor composició coral per a cor mixt) i la Cançó de l’home parat al cantó de Mariona Vila (menció a la millor obra sobre un text en llengua catalana). Dirigit per Mireia Barrera, el Cor Madrigal va mostrar novament un nivell altíssim de preparació i de qualitat artística, en tantes ocasions ja referenciat. Els matisos d’una música com Capvespre de Joaquim Serra o la sensibilitat que desplega una obra elegant de tradició madrigalesca amb línies melòdiques molt originals i textures molt treballades com és l’obra de Joan Magrané ens mostraven aquesta conjunció entre les veus del Cor Madrigal. Delicadíssima va ser l’obra de Josep Barcons, una música fonamentada en una harmonia del tot clàssica, que flueix amb naturalitat i que, portadora d’una gran delicadesa lírica, té un atractiu melòdic inqüestionable. El concert va cloure, ja amb acompanyament instrumental, amb l’obra de Mariona Vila, una obra punyent, amb un segell musical molt particular que retratava tot el món del poema de Vicent Andrés Estellés.

El més rellevant d’aquesta Festa de la Música Coral va ser poder veure el bon moment que travessen les diverses agrupacions corals, la riquesa i l’eclecticisme dels nostres autors i, per descomptat, la plataforma que aquesta celebració suposa per als músics, els compositors i els intèrprets. La represa després d’un llarg parèntesi d’un esdeveniment tan representatiu no quedarà en un no res; tal com ens recordaven, tant Mariona Carulla com Albert Torrens, la Festa de la Música Coral té aires de continuïtat, amb una freqüència biennal.

Com no podia ser d’una altra manera i en un escenari presidit per la senyera de l’Orfeó Català, tots els cors van pujar a l’escenari per acomiadar, juntament amb el públic, aquesta Festa de la Música Coral que ara enceta una segona etapa il·lusionant, amb El cant de la Senyera, himne de l’Orfeó Català.