Subscriu-te

La música torna a L’Auditori amb la Biennal de Quartets

BIENNAL DE QUARTETS DE BARCELONA. Quartet Casals‎. Haydn: Quartet de corda en Mi b major, op. 33 núm. 2, “la Broma”; Quartet de corda en Sol major, op. 33 núm. 5 // Cosmos Quartet. Raquel García-Tomás: “… così mostraste a lei i vivi ardori miei”; Robert Gerhard: Quartet de corda núm. 2. // Quartet Casals. Beethoven: Quartet de corda núm. 8 en Mi menor, op. 59 núm. 2. L’AUDITORI. 17 DE SETEMBRE DE 2020.

Quan el Quartet Casals tocava les primeres notes del Quartet op. 33 núm. 2 de Haydn, el públic que havia exhaurit des de feia dies les poques localitats disponibles de la Sala Alícia de Larrocha era partícip d’escoltar un concert a L’Auditori després de sis mesos d’una espera llarga i obligada. La música en directe hi tornava amb un concert celebrat al migdia amb els Casals, que van voler recordar el “papa Haydn” amb un programa monogràfic dedicat a dos dels seus Quartets russos, el segon i cinquè de la sèrie, com a programa inaugural de la Biennal de Quartets.

Un aforament reduït, seguint les normes de seguretat a què obliga la COVID-19, va gaudir d’una música en majúscules interpretada amb el desplegament d’arguments que els Casals han mostrat en els seus anys de celebrada trajectòria. La sala, de reduïdes dimensions, esdevenia un espai idoni per gaudir de la música de cambra, tal com va succeir amb l’audició del Quartet op. 33 núm. 2, “la Broma”, sobrenom motivat pels seus constants falsos finals, silencis i cadències suspensives del darrer moviment. Els suggeridors glissandi de l’“Scherzo” deliciosament interpretats per Abel Tomàs, o els diàlegs entre viola i violoncel i els establerts entre els dos primers violins que es produeixen en el meravellós “Largo”, creaven una atmosfera d’unes proporcions en l’equilibri sonor, en l’execució de les dinàmiques i en la compenetració estètica que feien brollar una música oberta, distesa, tan d’acord amb la tonalitat radiant de Mi bemoll major. I aquesta proporció i elegància inherent en els Quartets de Haydn va tornar a sorgir en el Quartet en Sol major anomenat “Com estàs?”, en què la frescor que apareix en l’impetuós i modulant primer moviment obre les portes a un “Largo” on novament el violí d’Abel Tomàs ens oferia la melodia acompanyada sota una gran elegància expressiva. Els Casals en estat pur, copsant la música de Haydn amb la complexa naturalitat que sempre comporten les grans interpretacions de la música del compositor austríac, inauguraven aquesta Biennal que els propers dies rebrà els quartets Marmen, Diotima, Modigliani, Dalia o el Cosmos, aquest darrer conjunt protagonista del concert celebrat tan sols unes hores després.

La Sala Oriol Martorell –amb un major aforament respecte de la Sala Alícia de Larrocha– era escenari, ja al vespre, d’un doble concert que s’obria amb l’actuació d’un inspiradíssim Quartet Cosmos que, liderat per la violinista Helena Satué, va dedicar el programa a una obra de Raquel García-Tomás i Robert Gerhard, respectivament. Escrita originalment per a trio l’any 2015 i reconvertida en quartet el 2018, “… così mostraste a lei i vivi ardori miei” és una meditació des d’una perspectiva actual sobre el “pathos teatral del primo barocco italià”, tal com s’explicava al programa de mà. Obra ja enregistrada pel Quartet Cosmos, recull textures que combinen des de sonoritats plenament avantguardistes fins a plàcides harmonies i motius temàtics propis de Monteverdi que curosament entrellaçats creen un complex entreteixit de bellíssima factura.

El Quartet Cosmos va expressar la música amb precisió rítmica mil·limètrica, claredat en el discurs i extraient el més essencial d’una composició elaborada amb molt rigor per García-Tomás, que va ser molt aplaudida. Seguint l’empremta del serialisme i pertanyent a la seva etapa americana, el Segon Quartet de Gerhard plasma el seu domini absolut del dodecafonisme. Música intensa, vehement i que en set apartats sense solució de continuïtat permet als intèrprets pouar en jocs de colors constants, d’una intensitat i precisió que no deixa espai a l’especulació interpretativa. I així ho va presentar el Quartet Cosmos, en una versió detallista, vigilant de les harmonies, matisada en els clarobscurs de les dinàmiques i que honorava Gerhard, autor de qui enguany es commemora el cinquantenari de la mort.

Tot seguit va ser el torn del Quartet Casals, en aquesta ocasió interpretant el Quartet de corda núm. 8 en Mi menor, op. 59, segon de la sèrie dels Razumovsky de Beethoven. Amb Vera Martínez com a primer violí, els Casals afrontaven una de les obres paradigmàtiques de la música de cambra, de la qual van oferir una lectura carregada de personalitat i que basculava entre els matisos més reflexius i introspectius que emanen del moviment lent –un veritable anunci del que serien els darrers Quartets beethovenians– fins a la versatilitat i els contrastos del dinàmic “Scherzo” amb el tema rus que Beethoven va haver d’incloure a instàncies del comte Razumovsky. I és a aquesta disparitat de caràcters que cal afegir la contraposició entre l’enigmàtic primer moviment i la riquesa virtuosística que emana de l’explosiu “Rondó” final, la qual cosa fa summament complexa la interpretació d’aquest Quartet. Els Casals van mantenir un discurs que enarborava aquesta varietat conceptual extraient tota la riquesa de matisos, de forma a vegades vehement, d’altres amb temprança, però sempre amb la força interior que brolla d’aquest Quartet Razumovsky. Una gran interpretació com a commemoració dels 250 anys del naixement de Beethoven dins aquesta primera jornada de la Biennal de Quartets de Barcelona.

Imatge destacada: El Quartet Cosmos, en un moment de la seva actuació a L’Auditori. (c) Arnau Rovira.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *