Subscriu-te

La nova sonoritat de Gemma Humet

Màtria
Gemma Humet
Satélite K, 2020

Als divuit anys, segons la seva biografia, Gemma Humet va abandonar una prometedora carrera com a pianista clàssica per dedicar-se a l’estudi del jazz a l’ESMUC. Catorze anys més tard podem afirmar que aquest canvi li ha resultat ben profitós. L’any 2015 va debutar com a solista amb el treball Si canto enrere (Satélite K) produït per Pau Figueres i que li va comportar, entre d’altres, el Premi Enderrock 2016 al millor disc de cançó d’autor. Dos anys després va publicar el segon treball, Encara (Satélite K). Així mateix, l’any 2018 va acompanyar Toti Soler en el més que recomanable disc conjunt titulat Petita festa (Satélite K).

Aquest any 2020, en concret el 31 d’octubre passat, va veure la llum Màtria (Satélite K), el seu tercer i esperat treball. Anteriorment, com a preestrena, en el marc del Mercat de Música Viva de Vic d’enguany, Gemma Humet va mostrar per primer cop les noves composicions.

Màtria és, segons la mateixa Humet: mare, casa, terra i refugi, és a dir, els aspectes més importants en els temps convulsos que estem vivint.

Amb la intenció de fer un salt en la seva carrera i experimentar amb sons electrònics sense oblidar les seves arrels, per Màtria, Gemma Humet ha decidit treballar amb el prestigiós músic i productor Jordi Casadesús (La Iaia, Núria Graham). Casadesús hi participa amb els teclats, els baixos i les caixes de ritmes.

A partir de lletres pròpies però també de noms destacats de la poesia catalana, com ho són Maria-Mercè Marçal, Estel Solé, Sònia Moll, Mireia Calafell o Roc Casagran, Màtria és un disc de durada curta (poc més de mitja hora), però intens musicalment, com les seves lletres. En les quals predominen conceptes com la maternitat, la solitud, la llibertat o la fraternitat entre dones, és a dir, sensacions que ha experimentat la mateixa Humet aquests darrers anys.

“Damunt un cel de fil”, el tema d’obertura que parteix d’una oda a la lluna de Maria-Mercè Marçal, serveix com a obertura, enllaç entre les sonoritats característiques de treballs anteriors amb la nova Humet de Màtria.

Combinant la bateria d’Andreu Moreno, els teclats, els sintetitzadors analògics i les caixes de ritmes, ens trobem l’emotiva, expressiva i delicada veu d’Humet flirtejant a vegades amb estils aparentment oposats a les seves característiques, com ara el trip hop i utilitzant els loops (“Ales al vent”, “Interpreta’m”). En aquest sentit, la feina en la producció de Jordi Casadesús es fa evident.

“Furt”, el setè tema del disc, és segurament el punt culminant de Màtria, ja sigui musicalment com poèticament. Aquesta història obra de Sònia Moll situada en un carreró aconsegueix un sentiment i una autenticitat molt profunds que es remarquen als instants finals amb un cor barrejat entre sons de clàxons i rodes de cotxes transitant en un dia plujós.

Solitud” (el penúltim tema) és un record al seu oncle Joan Baptista Humet. Ho fa recuperant un tema inèdit fins aleshores, ja que la lletra no havia passat la censura franquista.

Finalment, el disc conclou amb “Mare”, en què Humet dedica un acústic i afectuós tema a totes les dones que han estat mares. Com a curiositat, a la part final del tema, van sonant talls de veus de diverses dones explicant el que significa per a elles la maternitat.

En definitiva, es pot considerar Màtria com un treball atrevit d’una Gemma Humet que, lluny de quedar-se en una zona de confort repetint fórmules ja conegudes i valorades, busca fer un pas endavant i intenta captar nous seguidors apostant clarament per aquests nous arranjaments electrònics. Això sí, Màtria és un treball per gaudir-ne a foc lent i parant atenció a les lletres, un dels seus punts forts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *