Subscriu-te

La quadratura del cercle del darrer Beethoven

PALAU PIANO. Josep M. Colom, piano. Ludwig van Beethoven: Sis bagatel·les, op. 126. Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109. Sonata núm. 31, en La b major, op. 110. Sonata núm. 32, en Do menor, op. 111. Josep M. Guix: Stella. PALAU DE LA MÚSICA. 13 DE FEBRER DE 2019.

La transcendència que es revela dins del corpus integrat per les tres darreres Sonates per a piano de Beethoven ha suposat per als pianistes un dels reptes més complexos que poden afrontar de tota la literatura escrita per a l’instrument. Les dificultats per aspirar a quadrar el cercle d’aquestes tres obres a nivell interpretatiu s’assoleix amb una dedicació aprofundida després de molts anys de bagatge, amb un esforç herculi dirigit no solament a poder sortir airós dels trinats impossibles, de les fugues, dels constants canvis de caràcter que obliguen a una varietat ingent d’articulats, de lligats, d’atacs dels acords…, sinó a la profunda comprensió musical de la composició. Escrivia el gran pianista Jörg Demus referint-se a les darreres Sonates que Beethoven “depura de l’obra tot allò superflu, aleatori, banal”. I certament el pianista no es pot permetre un sol instant de dispersió, tot ha de ser conseqüent per respectar aquesta arquitectura monumental i fer-ne emergir tota la densitat musical concentrada emprant la riquesa d’escriptura que emana d’aquestes obres.

Josep M. Colom tornava al Palau per presentar-nos la seva proposta –enregistrada discogràficament i de recent publicació amb el segell Eudora–, en què cadascuna de les Sonates anava preludiada per dues Bagatel·les de l’opus 126. Adreçant-se al públic va justificar amb referències històriques interessants la manera de confegir el programa, un aspecte d’originalitat que porta la signatura de Colom, mostrat a tall d’exemple quan va oferir al Palau un recital intercalant “Preludis” d’El clave ben temperat amb Estudis de Chopin. I Colom des dels primers compassos de la Bagatel·la núm. 5 va entrar dins l’univers del darrer Beethoven, amb els seus moments heroics, amb la reflexió més aprofundida i curosa en el tractament. El seu enfocament resultava tremendament romàntic i personal: temps lents molt dilatats i passatges afrontats a un tempo vertiginós convivien per crear un tot conseqüent i tancar una vegada i una altra un cercle del qual no escapava res transcendental i en el qual no hi havia cabuda per a efectes superflus. Va estar admirable en la interpretació de l’“Adagio” i “Allegro ma non troppo” de la Sonata op. 110, en el dolente i les fugues de la Sonata op. 109 i sublim en l’arietta amb què es clou aquest cicle monumental.

Les referències expressives que Beethoven explicita a la partitura –com en l’“Andantede l’opus 109, “Cantant molt, amb un íntim sentiment, a mitja veu”– venien reforçades amb una varietat de matisos bellíssims i plens de personalitat, sempre amb un ús delimitat i acurat del pedal per provocar el punt just de ressonància. Era un plantejament que cercava un missatge ple de bellesa, d’interioritat i poètica; a moments evocava la desesperació, però tendia a pouar en els efectes més delicats, ombrívols i reflexius que emergeixen una vegada i una altra d’aquestes pàgines que estan a punt de celebrar –com recordava el propi pianista– els seus dos-cents anys. El programa també va incloure a l’inici de la segona part la bellíssima Stella de Josep Maria Guix, una obra breu en què els arpegiats i l’originalitat harmònica s’inspiren en la Cantiga número 100 d’Alfons X el Savi. Colom va rebre un reconeixement unànime d’un públic que havia assistit a una visió personal, reflexiva i preciosista d’aquestes pàgines beethovenianes.

A diferència de Sokolov, que després de cloure el seu recital amb la Sonata op. 111 al Palau dos anys enrere va oferir fins a sis repeticions, Colom –tot i reconèixer que després d’aquesta obra no hi ha res més a dir i va seguir, doncs, la línia de Brendel, que la catalogava com “un preludi del silenci”– va oferir de nou la delicada Bagatel·la núm. 5, un retorn a l’inici per tancar i quadrar elegantment un cercle dibuixat amb un traç exquisit.

Imatge destacada: Josep M. Colom (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La @fschubertfilh presenta la seva plataforma digital amb un festival en línia, el Barcelona Autumn Symphony Festival. Del 27 al 31 d'octubre, ofereix cada vespre (20 h) gratuïtament una selecció dels millors enregistraments d'aquesta temporada.

El @PluralEnsemble estrena aquest divendres al Festival Encuentros Sonoros de Sevilla, sota la direcció de @FabianPanisello, l'obra 'Quadern de Haikus (Notes d'un dietari)', per a conjunt de cambra, del compositor @BENETCA, un homenatge a quatre personalitats de la cultura.

L'@orquestraOJC va encetar temporada al costat de la violinista Maya Levy. "L’OJC sabé brillar i mostrar-se intensa, en una lectura de traç ampli i efusivitat lírica", diu @SantiRiu en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/iniciant-el-vinte-aniversari/

Aquest dimecres i dijous, coincidint amb la setmana del Dia Mundial de l'Òpera, @OBNCreacio organitza unes jornades sobre òpera i intel.ligència artificial a la seu de @sgae_cat.

Segueix-nos a Twitter