PALAU PIANO. Elisabeth Leonskaja, piano. F. Chopin: dues Polonaises op. 26. Nocturn en Mi bemoll major, op. 55 núm. 2. Phantasie-impromtu en Do sostingut menor, op. 66. R. Schumann: Sonata per a piano núm. 1, en Fa sostingut menor, op. 11. F. Schubert: Sonata núm. 18, en Sol major, D. 894. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE GENER DE 2020.
La gran pianista Elisabeth Leonskaja tornava al Palau per oferir-nos música de Chopin, Schumann i Schubert, tres dels autors que en més ocasions ha interpretat en la seva dilatada carrera que l’ha portada a ser un dels referents musicals de les darreres dècades. Leonskaja es retrobava una vegada més amb l’entorn de la sala modernista i les seves interpretacions seguien mantenint aquella quinta essència que emergeix del llegat de músics com Oistrakh, Rostropóvitx o Richter, per esmentar tres figures d’origen rus, exemples paradigmàtics de la interpretació del segle XX. Leonskaja no cerca la desmesura, en ella tot és sinceritat emotiva aconseguida mitjançant un desplegament tècnic sempre enfocat vers l’obra que interpreta. Es tracti d’un Nocturn com l’op.55 núm. 2 o de l’apassionada Sonata op. 11 de Schumann, el seu talent cerca un fi concret: l’expressió musical manifestada amb la màxima puresa de línies. En quantes ocasions hem pogut gaudir del seu Schubert incommensurable, aquelles interpretacions que –com les de Brendel, Lupu o Pollini– transcendeixen per la seva poètica! O del seu Schumann, que com el de la georgiana Virsaladze o el d’Argerich, sempre ens apropa a la vessant simfònica, temperamental i vehement, però que alhora poua dins la poètica i l’intimisme més subtil per crear la dualitat de tots coneguda i inherent al pianisme de Schumann! I com a obra escollida del compositor romàntic alemany per al recital al Palau, aquesta Sonata núm.1 op. 11 –obra inclosa al seu darrer treball discogràfic, de pròxima aparició– que porta la dedicatòria “a Clara, de Florestan i Eusebius”.
Leonskaja va conquerir el nombrós públic amb un recital fet a mida per explotar el seu talent, la musicalitat que segueix les pautes d’aquell corrent d’incommensurables intèrprets del segle XX. Tota la fortalesa de timbres de les dues Poloneses op. 26 van obrir el programa amb un Chopin que no deixava de banda la seva vessant reflexiva i que incidia en l’apassionament que brolla en ambdues peces enfocat de manera sempre mesurada. El seu Nocturn en Mi bemoll ens propiciava unes sonoritats transparents per la nitidesa, refinades en el traç, controlades en el rubato i mai abocades a una desfermada superficialitat expressiva, tot portant-nos a la memòria la llegendària interpretació d’Arrau.
El piano de Leonskaja és sinònim de mesura, de control, de fer emergir de l’instrument la bellesa de les sonoritats com a mitjà per expressar el missatge de l’autor. Per això la seva versió de la monumental Sonata núm.18 de Schubert va traslladar la bellesa lírica del compositor de Viena –ciutat tan vinculada a la vida de Leonskaja des de l’any 1977– entrant en la vessant més poètica de l’obra i gaudint de la riquesa harmònica i la inspiració melòdica que sempre emergeix de les seves obres.
Leonskaja segueix regalant-nos el seu talent, un pianisme del qual emanen unes sonoritats i uns conceptes interpretatius inherents a una generació d’artistes; el sublim Nocturn núm. 8, en Re bemoll, op. 27 núm. 2 de Chopin ofert fora de programa va esdevenir una nova mostra de sensibilitat i exquisidesa sempre fidel a un estil que cerca l’aprofundiment i renega de tota superficialitat interpretativa que pugui desvirtuar la puresa de la seva línia musical.
Imatge destacada: Elisabeth Leonskaja (foto d’arxiu)
