Subscriu-te

Les grans sonates romàntiques per a piano en madures lectures de Josep Colom

Josep Colom
Sonates en Si menor de Chopin i Liszt
Nocturns op. 62 de Chopin
Unstern!-Sinistre de Liszt
Eudora Records, 2020

En un moment de maduresa artística admirable, el reconegut pianista català afronta en aquest enregistrament dos dels compositors romàntics més íntimament lligats al piano. Després d’aproximacions discogràfiques d’evident diàleg musical entre dos autors –Mozart-Chopin en Dialogue, i Bach-Chopin en Confluences– i un tercer dedicat a les darreres Sonates de Beethoven, tots per al segell Eudora, ara arriben dues de les més grans sonates escrites per a piano. Amb dos autors romàntics que excel·leixen i que coincideixen en la tonalitat de les seves sonates: Si menor. Realment un programa fascinant.

Malgrat que Chopin va tenir sempre una clara preferència per les formes més breus, també va escriure tres Sonates per a piano sol. La darrera és l’obra més llarga. I malgrat que el compositor estava deprimit –la seva salut empitjorava, la relació amb George Sand era cada cop més tensa i a més feia pocs mesos havia mort el seu pare–, l’opus 58 esdevé una obra plena de vitalitat i energia.

Colom en fa una lectura refinada, idiomàtica, plena d’intensitat expressiva, però ben equilibrada. Amb un so ric i vellutat, el pianista inicia l’“Allegro maestoso” de manera imponent, sense presses, però sabent crear la tensió necessària. El pianista no té res a demostrar a ningú, i ens regala una versió en la qual podem degustar cada secció. Hi ha dramatisme i temperament, però excel·leix especialment en una seductora calidesa, claredat de textures, treball de veus interiors, així com en un rubato gens excessiu. I després d’aquesta intensitat emocional arribem a un “Scherzo” per moments juganer, per moments serè. L’oníric “Largo”, amb un cantabile imbuït de poesia dona pas a un “Finale” més apassionat, sense arravataments però amb una tensió molt ben projectada.

A partir d’una càlida mà esquerra, Colom ofereix una bella línia cantabile a la dreta en els Nocturns op. 62, que completa amb una primorosa atenció als matisos. Sensualitat, sublimitat i poesia són exposades en un poètic Nocturn op. 62 núm. 2.

Liszt fa un gran desplegament de recursos tècnics i musicals en la seva fastuosa Sonata en Si menor. D’estructura cíclica, suposa el crepuscle d’aquesta forma per a tot pianista. Josep Colom demostra una coherència estructural que dona unitat a l’obra.

Hi ha en aquesta lectura una profunda comprensió musical, amb dosis de drama, grandesa, convicció, múscul i poesia. Des del lúgubre i abismal descens de l’obertura, passant per l’espiritualitat del lirisme en pianíssim o la passió amb què afronta les temibles octaves, el pianista n’ofereix una visió profunda, per moments colpidora, plena de grandiositat, però on reivindica també la poesia i la força expressiva.

Una de les darreres obres de Liszt –Unster!-Sinistre– tanca un disc que suposa la culminació pianística d’una extensa i aplaudida trajectòria d’un dels pianistes catalans més destacats. Un disc per conèixer i gaudir en una gravació excel·lent.

Imatge destacada: detall de les mans de Josep M. Colom

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *