Subscriu-te

LIFE Victoria fa del lied un gènere imprescindible

José Antonio López durant la seva actuació. © LifeVictoria
José Antonio López durant la seva actuació. © LifeVictoria

LIFE VICTORIA. José Antonio López, baríton. Iain Burnside, piano. Obres de Finzi, Salvador, Cabedo, Ibert, Toldrà i Ravel. LIFE NEW GENERATION. Mireia Tarragó, soprano. Eric Ledesma, piano. Obres de Fauré i Toldrà. SANT PAU RECINTE MODERNISTA (PAVELLÓ DE SANT RAFAEL), 4 DE NOVEMBRE DE 2016.

Per Mercedes Conde Pons

Victoria de los Ángeles encarnava en el seu cant la dolcesa, la naturalitat, el bon gust, la intimitat i un bon reguitzell d’adjectius qualificatius que no podríem sintetitzar aquí sense risc de deixar-nos-en algun d’essencial. Aquestes virtuts, o almenys les més importants, s’han reencarnat en aquesta meravellosa idea que és el LIFE Victoria, un cicle de lied que en la seva quarta edició sembla haver agafat embranzida, tot ampliant el seu àmbit d’actuació al llarg de dos mesos i també l’àmbit d’influència i esdevenir enguany l’aparador de la commemoració del trentè aniversari de l’emissora Catalunya Música, que en la seva inauguració va comptar com a madrina excepcional amb la veu de Victoria de los Ángeles.

El cicle, però, s’inicià el divendres passat, 4 de novembre, amb un recital també excepcional, protagonitzat pel baríton valencià José Antonio López, una veu poc sovintejada en les nostres coordenades, però que celebrem poder tornar a escoltar properament a Barcelona, amb actuacions la setmana vinent al Gran Teatre del Liceu (Requiem de Mozart) i al desembre al Palau de la Música Catalana (El Messies de Händel).

Amb un programa amb Shakespeare i Cervantes com a reclam principal, l’interessantíssim programa escollit per López, a qui acompanyà al piano l’excel·lent Iain Burnside, responsable de les masterclasses de lied del LIFE Victoria, incloïa obres de Gerald Finzi inspirades en sonets de William Shakespeare, les Quatre chansons de Don Quichotte de Jacques Ibert i les més conegudes Trois chansons de Don Quichotte à Dulcinée de Maurice Ravel, inspirades en la novel·la de Cervantes.

A banda, el baríton escollí un repertori poc habitual, que permeté descobrir les delicades Nanas para el recuerdo de la compositora valenciana Matilde Salvador (sobre text de Carmen Conde), dedicades a Victoria de los Ángeles i Vicente Asencio, marit de la compositora. També de gran bellesa foren les tres cançons amb text de Joan Salvat-Papasseit musicades pel compositor Fernando Cabedo (1949), present al concert. Destacaren la cançó Tirania d’amor, de caràcter intimista, i Si jo fos pescador, més heroica.

La selecció es completà amb dues de les Seis canciones castellanas d’Eduard Toldrà, compositor que fou interpretat per partida doble, en ser evocat també pels protagonistes del LIFE New Generation, de qui parlarem a continuació.

José Antonio López posseeix una veu d’ampli registre i amb una potència espectacular, molt adequada per al repertori operístic. Sens dubte, la seva carrera internacional en aquest aspecte l’avala, però és una llàstima que a Barcelona sigui tan poc valorat –en no haver debutat encara al Gran Teatre del Liceu en format operístic. El teatre de La Rambla té, en aquest sentit, un deute contret amb l’artista, però també amb el públic, a qui se’l priva d’una de les millors veus de baríton existents actualment a l’Estat espanyol.

López, no obstant això, sap conduir magníficament el seu instrument, bo i aconseguint un rang de dinàmiques admirable, des dels més subtils pianíssims als sons atordidors, profundament ressonants en la magnífica acústica que manifestà tenir el Pavelló de Sant Rafael, sobretot amb la nova ubicació de l’escenari i l’ús d’una tarima per als intèrprets. A aquestes virtuts ja esmentades, cal afegir dues característiques també importants, com són, d’una banda, la noblesa, bellesa i rodonesa del seu timbre i, de l’altra, la dicció perfecta i entenedora en tots els idiomes.

Així doncs, si el concert començà amb cinc variades i extrovertides cançons de Gerald Finzi sobre text de Shakespeare, el concert avançà cap a un progressiu intimisme, que culminà amb l’esplèndida interpretació de les quatre cançons de Don Quixot d’Ibert (sobretot amb la cançó de la mort, que demana un control exhaustiu de l’emissió). L’ambient es relaxà amb Madre, unos ojuelos vi i encara més amb Después que te conocí, ambdues d’Eduard Toldrà, malgrat un petit accident a l’inici de la segona, en què López errà la tonalitat de l’atac, fet resolt de manera immediata i molt discreta. La fase final d’aquest esgotador i compromès programa estigué protagonitzada per les tres cançons de Don Quixot compostes per Maurice Ravel, molt més heroiques i extrovertides que no pas les d’Ibert, que López culminà amb una interpretació generosa i potent de la Chanson à boire. Com a propina, López mostrà un cop més l’exquisidesa en la selecció del repertori, tot interpretant el delicat lied de Pierrot de l’òpera Die tote Stadt de Korngold.

Mireia Tarragó durant la seva actuació. © LifeVictoria
Mireia Tarragó durant la seva actuació. © LifeVictoria

Abans de l’actuació de José Antonio López, la veu inaugural del Festival fou la de la jove soprano tarragonina Mireia Tarragó, de només 21 anys. Becada per la Fundació Victoria de los Ángeles, Tarragó cursa actualment els estudis superiors a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La cantant, acompanyada pel pianista Eric Ledesma, estudiant al Conservatori Superior de Música del Liceu, oferí un breu recital amb tres cançons de Gabriel Fauré i set cançons d’Eduard Toldrà. La cantant mostrà una veu de gran atractiu, encara en formació però en línia progressiva i, sobretot, molt ben orientada. Sorprengué de l’actuació dels dos músics l’aparent serenitat i l’estricta compenetració amb què abordaren un dels primers compromisos professionals de responsabilitat. Però encara sorprengué més l’evident assumpció de l’estil interpretatiu dels dos compositors escollits: l’aparent banalitat dels textos de Verlaine i Silvestre passats pel sedàs vellutat de Fauré i la innocència i transparència de les bellíssimes cançons d’Eduard Toldrà, sobre text de Josep Carner, Tomàs Garcés i Trinitat Catasús, des de la brevíssima i encantadora Menta i farigola fins a la més poètica i expansiva Camins de fada.

Un cop més, cal lloar l’important lideratge i exemplaritat amb què el format del LIFE New Generation del Festival LIFE Victoria dóna suport als nous talents i els anima a la interpretació i valoració del gènere lied. Així com també cal lloar el bon criteri d’escollir els joves talents que hi participen, com ho demostrà el primer duo amb què s’inaugurà el Festival.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *