Subscriu-te

Crítica

L’OJIPC triomfa al bressol de Catalunya

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans en el seu concert a Ripoll
L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans en el seu concert a Ripoll

XXXIV FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE RIPOLL. Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Rosa Mateu, soprano. Dir.: Salvador Brotons. MONESTIR DE SANTA MARIA. 20 D’AGOST DE 2013.

per Albert Torrens

Pocs espais trobaríem tan emblemàtics per a una formació com l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans com el monestir de Santa Maria de Ripoll, considerat bressol de Catalunya d’ençà que el comte Guifré va promoure al segle IX des d’aquest emplaçament la repoblació dels primers comtats catalans units sota una mateixa tutela. En el seu novè any de vida –una existència farcida cada cop més de dificultats econòmiques i polítiques–, l’OJIPC es va presentar en aquest entorn romànic per oferir, amb direcció dels habituals Salvador Brotons –mestre titular– i Carles Gumí –assistent– i al costat de la soprano Rosa Mateu, un programa que va combinar l’homenatge a Wagner, en aquest any de bicentenari, amb la recuperació de patrimoni musical català, que també és tasca característica de la formació.

Emmarcat en el Festival Internacional de Música de Ripoll –fet que va afavorir l’assistència d’un públic nombrós–, el concert va arrencar amb un fragment de les Aquarel·les valencianes d’Eduard López Chávarri, dues cançons d’Eduard Toldrà i sis de populars arranjades per Jaume Pahissa i pertanyents al fons de Conxita Badia. Aquesta primera part no presentava una dificultat tècnica tan evident com la segona, però sí que il·lustrava de manera claríssima el substrat musical comú compartit per tots els integrants de l’orquestra –procedents, recordem-ho, dels diversos territoris de parla catalana.

A la segona, i com a obra central d’aquesta producció, l’entranyable Idil·li de Siegfried wagnerià va posar a prova les capacitats de la vintena de joves músics –que se’n van sortir de manera més que notable– i va donar pas a una recta final que va reprendre el caire més nacionalista i reivindicatiu, amb l’arranjament de la sardana L’Empordà fet pel mateix Brotons.

El programa, doncs, també representatiu de tots els Països Catalans per l’origen dels compositors, va permetre mostrar el ventall sonor que pot desplegar una formació limitada –novament, per qüestions pressupostàries– a una orquestra de corda amb representació reduïda dels vents, els membres de la qual van conviure i treballar intensament els cinc dies previs a aquest concert i al que van oferir l’endemà a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, que des de sempre ha donat suport a l’OJIPC.

Abans del concert, Magda González, presidenta del Forum Musicae –entitat impulsora de l’orquestra– havia començat el discurs citant el poeta eivissenc Marià Villangómez, de qui enguany també se celebra el centenari: “Voler l’impossible ens cal i que no mori el desig”. Si hem de jutjar pel que vam veure i sentir a Ripoll, el desig continua ben viu. I que sigui per molts anys!