Subscriu-te

L’Orfeó Català, protagonista del concert inaugural de l’OBC

TEMPORADA OBC. Ilona Krzywicka, soprano. Dietrich Henschel, baríton. Orfeó Català. Dir.: Kazushi Ono. Programa: Human brother, per a soprano i orquestra, de Ferran Cruixent; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms. L’AUDITORI. 27, 28 i 29 DE SETEMBRE DE 2019.

Han passat cent cinquanta anys des que la sala de la Gewandhaus de Leipzig acollí en la seva forma definitiva l’estrena d’Un rèquiem alemany de Brahms. Aquesta obra emblemàtica va ser l’escollida per al concert inaugural de la temporada 2019-20 de l’OBC, on també figurava l’estrena absoluta de Human brother, del compositor Ferran Cruixent. El Rèquiem de Brahms transmet la vessant més humana de la mort, resulta captivador pel seu missatge compassiu i esperançador i assoleix un aprofundiment musical del qual emergeix la simbiosi més perfecta entre les vessants corals i orquestrals de l’autor. Dins la memòria col·lectiva dels melòmans, les referències musicals d’Un rèquiem alemany ens portaran a noms com els de Giulini, Karajan, Rattle, Gardiner… i en totes i seguint el postulat brahmsià, es transmet la compassió, la misericòrdia i l’esperança per als vius, veritables destinataris d’aquesta partitura. I és aquest aspecte expressiu, d’aprofundiment en el missatge, el que més vam trobar a faltar en la lectura de Kazushi Ono, amb instants d’indubtable bellesa interpretativa, però en conjunt li mancava una recerca més exhaustiva de l’emotivitat a fi d’aconseguir una plena conjunció entre la música servida per l’orquestra i les paraules cantades pel cor. La relació entre ambdós era a moments desigual quant a equilibri de sonoritats i les més de noranta veus del cor de l’Orfeó Català sempre copaven tot el protagonisme i relegaven l’OBC a un paper de suport orquestral. Magnífic el treball de l’Orfeó Català: compacte en totes les seves seccions, cohesionat, amb pulcra afinació i una majestuositat i entrega que denotava l’alt grau de preparació aconseguit per a aquest concert inaugural. Res a dir a nivell tècnic, amb una resolució impecable de les fugues que clouen el segon i penúltim apartats; impecable en la gradació de sonoritats en l’emotiu final i pouant en una refinada sensibilitat en el passatge “Ihr habt nun Traurigkeit”, en què la soprano Ilona Krzywicka va desplegar un cant ple d’elegància i sensibilitat. Una lectura a moments austera, controlada més en allò tècnic que en els aspectes emocionals, amb l’experimentat baríton Diectrich Henschel, que va cantar amb correcció.

Com a preàmbul al Rèquiem, una estrena que mereixia tot l’interès pel seu procés compositiu, malgrat no tenir cap vincle discursiu programàtic amb el Rèquiem. Ferran Cruixent, tal com s’escriu al programa de mà del concert, “explora la relació entre els humans i la recerca artificial” a Human brother, en què empra recursos creatius innovadors. El missatge de l’obra és, doncs, una “reflexió de l’humanisme que hem perdut, i qüestionar si la intel·ligència artificial és només intel·ligència o només artifici”. Les melodies es generen artificialment mitjançant algoritmes en un tasca en la qual ha cooperat el Barcelona Supercomputing Center i el supercomputador Marenostrum 4. Amb una esplèndida Ilona Krzywicka –exigida amb aguts en fortissimi i combinacions intervàliques d’afinació complexa–, l’obra, extensa, desperta interès per l’original tractament de les sonoritats orquestrals sobre les paraules del text Prayer for the human brother, escrit pel propi compositor. De Cruixent cal lloar el seu inconformisme vers quelcom tradicional, en cercar recursos compositius que defugen els efectes emprats habitualment i creant uns efectes que denoten el seu compromís amb l’avantguardisme. Fidel al seu compromís innovador, en Human brother busca noves pautes de creació tal com va fer amb l’obra simfònica Cyborg que, estrenada l’any 2010 a Weimar, utilitzava la tècnica innovadora del cibercant, una fusió entre tecnologia i instruments propis de l’orquestra. És un compositor de qui lloem el risc que assumeix, com ja van fer al seu moment Boulez, Stockhausen o Nono (i, en general, els compositors vinculats l’escola de Darmstadt), per fer de les noves creacions quelcom del tot personal i diferent. Human brother és una obra extensa en la qual cal lloar, a nivell interpretatiu, el rol de l’OBC i dels colors i matisos que Kazushi Ono va saber extreure’n amb notòria qualitat per pouar en la seva originalitat creativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *