Subscriu-te

L’Orquestra de Menorca proposa un viatge per Itàlia al Pirineu

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS (FEMAP). FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE RIPOLL. “Pace non trovo: la força del Barroc italià”. Obres d’A. Vivaldi, F. Durante, A. Corelli, T. Albinoni i P. A. Locatelli. Orquestra de Cambra Illa de Menorca. Dani Espasa, clavicèmbal i direcció. ESGLÉSIA DE SANT PERE (RIPOLL). 23 DE JULIOL DE 2022.

Diversos conceptes geogràfics coincideixen en una de les produccions del FEMAP d’enguany: d’una banda, és clar, els Pirineus –àmbit on es mou amb èxit, des de ja fa onze edicions, el Festival–; de l’altra, les Balears –territori convidat de la programació d’aquest estiu, representades en aquest cas per l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca–, i, finalment, Itàlia –de nord a sud, terra de procedència dels compositors d’un programa monogràfic en aquest sentit.

El director artístic de la formació menorquina, el català Francesc Prat, va cedir la direcció musical d’aquesta producció a un altre català, Dani Espasa, que tot just el vespre anterior al concert havia triomfat en un altre festival d’estiu, el de Peralada, amb un programa i format molt diferents.

A Ripoll, primera parada de les dues programades pel FEMAP, l’orquestra es va estrenar amb una formació estrictament cambrística –tal com ho indica el seu nom, de fet– de només dotze músics. Espasa va dirigir des del clave els sis violins, dues violes, dos violoncels i un contrabaix illencs, i va il·lustrar amb comentaris aclaridors i pedagògics el nombrós públic assistent.

Així va ser més fàcil copsar les diferències entre la música sempre extravertida de Vivaldi –el programa es va encetar amb una simfonia operística i es va cloure amb un concert del Prete Rosso–, la intel·lectualitat de Durante, les característiques dels cèlebres concerti grossi de Corelli, una simfonia d’Albinoni i, sobretot, el gairebé operístic Concert per a violí, “Il pianto d’Arianna” de Locatelli, amb menció especial per a la solista i concertino Esther Pons. A pesar de la proximitat geogràfica dels compositors, el contrast entre ells es resumia amb un vers d’un sonet de Petrarca escollit com a títol del concert: Pace non trovo (No conec la pau).

El concert d’ahir a Ripoll es repeteix aquesta tarda a Avià (Berguedà); tant de bo que sigui amb públic igualment exquisit i nombrós i desitjablement en un entorn no tan desangelat com el de l’església de Sant Pere de la capital ripollesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter