Subscriu-te

Maika Makovski i el Quartet Brossa, un viatge íntim i profund

© www.facebook.com/brossaquartet.decorda/
© www.facebook.com/brossaquartet.decorda/

18è FESTIVAL DEL MIL·LENNI: Maika Makovski i el Quartet Brossa (Aleix Puig i Pere Bartolomé, violí; Imma Lluch, viola; Marçal Ayats, violoncel). Pep Mula, bateria. Pau Valls, trompa. CASINO L’ALIANÇA DEL POBLENOU (BARCELONA). 23 DE MARÇ DEL 2017.

Per Eduard Sant Chalois

El Casino l’Aliança del Poblenou (amb tres quartes parts de les localitats venudes), emmarcat al 18è Festival del Mil·lenni es va vestir de gala per acollir i escoltar una de les gires més aclamades per la crítica especialitzada. Estem parlant de Maika Makovski, acompanyada pel Quartet Brossa, així com de Pep Mula (bateria) i Pau Valls (trompa).

La cantautora, pianista, guitarrista i actriu mallorquina d’arrels macedònies i andaluses, Maika Makovski (Palma, 1983), és en aquests moments un dels grans noms de la música a casa nostra i, tot i la seva joventut, ja presenta un bon bagatge a l’esquena, amb sis discos en estudi més un en directe enregistrat a la Sala Apolo l’any 2015.

El seu sisè treball i motiu d’aquesta gira, Chinook wind (titulat així per un càlid vent canadenc que fon la neu), és un disc íntim i pausat que ens resumeix els seus intensos darrers quatre anys, en què reconeix que va viure una mala època, es va enamorar d’un canadenc i sobretot va viatjar, per primer cop, a la seva terra paterna, Macedònia, a la recerca de les seves arrels, fet que li va canviar la vida.

Per aquests motius, des d’un inici, Maika Makovski va tenir molt clar que aquest cop li venia de gust una gira, tant musicalment com en la posada en escena, diferent del que estilava i, sobretot, allunyada dels grans festivals. Per tant, l’elecció de sales de teatre amb un aforament més reduït i l’acompanyament musical del Quartet Brossa (que acumula una certa experiència col·laborant amb artistes de música moderna) no és gens gratuïta. A part d’ajudar a reinterpretar els temes originals escollits per Maika Makovski, passant d’una sonoritat més rock a un format que encaixi més amb la idea dissenyada per a aquesta gira, cal fer un esment especial al Quartet Brossa, pels diferents registres que va demostrar al llarg de la vetllada. Els membres es notaven, en tot moment, molt còmodes damunt l’escenari i, fins i tot, es van atrevir a fer cors i, en el cas d’Aleix Puig, a tocar la mandolina.

Al llarg de noranta minuts intensos, Makovski, el Quartet Brossa, Pep Mula i Pau Valls van fer, a través de les composicions, un viatge virtual en aquesta intensa muntanya russa emocional que han representat per a la compositora mallorquina els darrers anys. Amb arranjaments amb uns tocs més clàssics i simfònics per tal d’aconseguir aquest punt més místic, pausat i majestuós a Chinook Wind, interpretat íntegrament, van tocar també temes clàssics importants i idonis de la seva carrera, com per exemple són Body, Language, Iron bells, Lava love, Frozen landscape, The deadly potion of passion o Devil tricks, així com, per concloure, Uci me majk (cançó tradicional macedònia escrita per Alexandar Sarievski i que narra la història d’un noi tímid que després de preparar-se al màxim per seduir la seva jove estimada, aquesta no es presenta mai a la cita). Temes que adquireixen aquesta sonoritat recercada i que van atrapar els espectadors presents, que des de bon començament es van rendir als seus peus.

El fet que aquest projecte ja porti girant pràcticament mig any, amb tot el que representa pel que fa a mimetismes personals entre actors principals, i qui sap si amb el plus de saber que el concert estava sent enregistrat per ser publicat en format DVD, va aportar als músics un plus especial de motivació i adrenalina. Tot això es va traduir en un concert impecable, tant musicalment com en la sonoritat i la il·luminació. I quan els astres dels artistes s’alineen favorablement, aquests toquen la fibra sensible dels espectadors fascinats davant d’allò que estan contemplant i vivint, tot recompensant-ho amb clars signes d’exclamacions en forma de llargues ovacions. Ja des dels primers minuts, aquesta va ser la tònica d’aquest concert impecable.

Per acabar, com a tall d’anècdota, i com és costum en els directes de l’expressiva Maika Makovski, forma part de l’espectacle la comunicació entre artista i espectadors en forma de presentacions dels temes i bromes. Tan gran va ser aquesta bona sintonia, que a part de parlar en macedoni per contestar un comentari d’un compatriota seu, a l’hora de presentar la banda es va oblidar completament del nom del violoncel·lista, Marçal Ayats, fet que va provocar unes quantes simpàtiques bromes de la resta de la banda com a “reprimenda”.

En definitiva, una nit més Maika Makovski va tornar a demostrar que no només l’aposta per aquest nou format amb el Quartet Brossa resulta un gran encert, sinó que, sumat a una tècnica vocal majestuosa, en gaudeix damunt dels escenaris, fet que li va fer treure el millor de si mateixa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *