ELS TEUS CLÀSSICS. Joan Martín-Royo, baríton. Rubén Fernández Aguirre, piano. Obres de Francesc Alió, Xavier Pagès-Corella i Felip Pedrell. ATENEU BARCELONÈS. 18 DE FEBRER DE 2022.
La tasca encomiable que des de l’Associació Joan Manén s’està realitzant en pro de la recuperació del patrimoni musical català va tenir la tarda de divendres 18 un concert de gran significació musicològica. La veu del baríton Joan Martín-Royo i l’acompanyament del pianista Rubén Fernández Aguirre van oferir un programa integrat per les Sis melodies de Francesc Alió i el cicle de cançons La primavera de Felip Pedrell, juntament amb l’estrena de dues cançons del compositor Xavier Pagès-Corella. I la significació musicològica cal trobar-la en el fet que el cicle Primavera, op. 109 de Felip Pedrell, escrit l’any 1880, esdevé el primer cicle de cançons escrites en català que s’allunyen de les citacions directes del cançoner popular i que prenen com a referent els cicles de lieder romàntics alemanys. Sis anys més tard Francesc Alió va seguir aquesta nova línia marcada per Pedrell per escriure les seves Sis melodies defugint les pautes caracteritzades lligades al nostre folklore.
La recuperació d’ambdós cicles de cançons és una tasca que els intèrprets ja van emprendre els anys 2018 i 2019 amb dos concerts celebrats a Madrid i que ara finalment han pogut portar a Barcelona. Martín-Royo va fer emergir la seva veu en un recital que va anar in crescendo, des del bocca chiusa inicial del “Prólech” de les Sis melodies, en el ritme ternari d’una música de forta càrrega romàntica com és el “Plor de la tórtora” o la música impetuosa, plena de contrastos en les dinàmiques de la cançó “A una morta” amb la qual es clou aquest cicle d’una música de fort impacte emocional.
Gran interpretació i notori acompanyament pianístic d’un intèrpret avesat a aquest gènere liederístic que va tenir continuïtat amb l’estrena de les cançons D’ençà que ella partí i Comiat, que van ser escrites anys enrere per Xavier Pagès-Corella. Música punyent, melòdica, però d’un avantguardisme innegable en què les textures vocals complementades amb les harmonies pianístiques creaven una atmosfera de gran bellesa. Esplèndida la veu del baríton, ben projectada, refinada i amb un grau d’expressivitat que sempre ve caracteritzada per una claredat absoluta de dicció.
Els moments més brillants del concert van arribar amb la dotzena de cançons del cicle Primavera que Pedrell va escriure sobre paraules del poeta Francesc Mathéu. El compositor tortosí va ser un clar defensor de la música de Wagner i molt crític amb tot allò referent a l’òpera italiana; els seus estudis del folklore i el profund coneixement de la música de Tomás Luis de Victoria –músic emblemàtic dins el panorama musicològic espanyol– té en aquest cicle de cançons una mirada vers el lied romàntic. Cançons com “De celístia matinera” o “Mirant d’una viola” no s’escapen, respectivament, del llenguatge de Schumann i Schubert, obra aquesta darrera complexa pels salts intervàl·lics i contrastos dinàmics. Música exquisidament interpretada per Joan Martín-Royo i que en passatges de gran demanda vocal pel que fa a l’àmplia emissió assolien en l’operística “No sé què hi ha en ta mirada” una versió realment esplèndida. Aquesta projecció vocal tan ben acompanyada per una dicció claríssima van arribar al zenit amb “Cançons d’amor que he dictades”, la darrera pàgina d’aquest cicle d’un gran valor musical i musicològic llegades per un compositor de qui enguany es commemora el centenari del seu traspàs.
Dues obres van completar el recital. En primer lloc, la cèlebre Menta, farigola, ruda i romaní del mestre Eduard Toldrà amb paraules de Josep Carner (cançó que el baríton va voler dedicar a la seva professora Mercè Puntí, que va assistir al concert) i per últim la romança de l’avi Castellet “Les neus de les muntanyes” de Cançó d’amor i de guerra, un títol que es podrà escoltar el proper mes d’abril a L’Auditori amb el mateix baríton com un dels solistes vocals. Un concert en què dos grans intèrprets van permetre’ns escoltar unes melodies d’una bellesa innegable i d’un alt interès musicològic.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
