Subscriu-te

Mestissatge apol·lini d’alta volada

La esfera de Apolo.
Music from 18th Century Lima, Perú
Música Temprana

Dir.: Adrián Rodríguez Van der Spoel
Obres de José de Orejón y Aparicio, Zipoli, Ceruti i anònims
Cobra Records, 2016

El que més sobta d’aquest àlbum és que el grup Música Temprana –que té com a comesa principal treballar sobre el repertori del Renaixement i el Barroc llatinoamericà i sobre fons musicals de l’Imperi espanyol– no sigui ni llatinoamericà ni peninsular, sinó holandès! Superada la sorpresa geogràfica (lleument mitigada per l’origen argentí del seu director, Adrián Rodríguez Van der Spoel), la resta de sorpreses del disc són grates a més no poder.

El disc presenta principalment música del compositor, clergue, organista i cantant mestís José de Orejón y Aparicio (Huacho, c. 1706-Lima, 1765), fill d’una nativa americana i d’un espanyol. Les vicissituds que han dut a la recuperació d’una part del seu llegat (del qual es conserven 19 de les 39 obres que hi havia inventariades el 1809) són dignes d’una novel·la negra que el llibret del CD explica parcialment: terratrèmols, arxius destruïts, robatoris, microfilms, morts inoportunes…

És amb “brillante perfección” –per dir-ho amb el text d’una ària de la cantata Jilguerillo sonoro– que Soledad Cardoso i Lucía Martín-Cartón (i esporàdicament Fernando Guimarães) posen veu a tres cantadas, dos villancicos i una Chacona & Giga d’Orejón, així com a una curiosa jàcara de Roque Ceruti, predecessor d’Orejón com a mestre de capella de la catedral de Lima.

L’estètica d’Orejón beu de la tendència italianitzant de l’època, d’acord amb la moda imperant al Madrid d’Scarlatti, d’on arribaven els aires de Corelli, Pergolesi i Sammartini. Però la temàtica pietosa de les obres es tenyeix també d’una coloració nativa, que confereix a la seva música una vivacitat i una agudesa dignes de relleu. Posar en valor la seva figura és el que pretén aquest enregistrament, el primer que es fa a Europa de l’obra d’Orejón, que es presenta en contrast intel·ligent amb la música instrumental d’autor anònim amb què les missions jesuítiques de Bolívia animaven la vida musical andina del segle XVIII.

Un goig d’enregistrament, apol·lini i d’alta volada (com el Fènix i Ícar que Orejón porta a col·lació anagògicament en una de les cantades), interessant per les lletres, per la música i per la versió excel·lent que signa l’ensemble Música Temprana, en certa mesura mestís com Orejón mateix.

Imatge destacada: Musica Temprana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *