Subscriu-te

Crítica

Mischa Maisky i Xavier Sabata, l’art del violoncel i l’emoció del cant

Moment de l’actuació de Mischa Maisky. © Pere Duran
Moment de l’actuació de Mischa Maisky. © Pere Duran

FESTIVAL NITS DE CLÀSSICA. MISCHA MAISKY, VIOLONCEL. Lily Maisky, piano. Obres de J. S. Bach: Sonata per a viola de gamba, en Sol menor, BWV 1029; D. Xostakòvitx: Sonata en Re menor, op. 40; E. Granados: Andaluza (Danzas españolas), op. 37 núm. 5; P. Sarasate: Playera (Danzas españolas), op. 23 núm. 5; I. Albéniz: Tango (España), op. 165 núm. 2; G. Cassadó: Requiebros; M. de Falla: Suite popular española. TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA. 25 DE JUNY DE 2014.

XAVIER SABATA, CONTRATENOR. Kenneth Weiss, clavecí. CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA. 28 DE JUNY DE 2014.

Per Xavier Paset

Enguany la nova edició del Festival Nits de Clàssica es vesteix de gala amb una programació extraordinària. Juntament amb grans noms, també tindrem l’oportunitat d’escoltar dos joves músics de talent extraordinari: el pianista Benjamin Grosvenor i el guitarrista de Montenegro Miloš Karadaglić.

L’obertura amb el gran cellista Mischa Maisky va ser un autèntic regal. El letó va oferir un recital ple de color. La primera part estava reservada a Bach i Xostakóvitx. La sonata escrita originalment per a viola de gamba no és una de les excel·lències del mestre. Va sonar buida i carregada d’una sonoritat romàntica adaptada que no li feia justícia. Contràriament a això, Xostakóvitx es va poder escoltar amb la magnitud i la profunda expressió que li correspon, amb un Maisky vibrant i coneixedor de les intimitats d’una pàgina musical molt complexa.

La segona part era una picada d’ull al repertori espanyol, amb adaptacions dels grans mestres: Granados, Albéniz, Cassadó i Falla. Per a aquest apartat, Maisky va optar pel refinament i una línia molt rodona però perfectament perfilada. La tradició romàntica impera en la veu del violoncel de Maisky, però això sí, amb un volum molt ponderat i vellutat. La seva filla, al piano, va estar a un nivell altíssim. Amb gran caràcter i una forta expressivitat, va ser una acompanyant molt capaç de reportar energia i caràcter.

Moment de l’actuació de Xavier Sabata. © Pere Duran
Moment de l’actuació de Xavier Sabata. © Pere Duran

El dia 28 tenia lloc un dels recitals més esperats d’aquest festival, amb el contratenor Xavier Sabata i el mestre Weiss al claustre de la catedral de Girona. Sabata va triar una selecció molt atractiva amb àries d’òpera de Händel i diverses cantates de mestres italians. El d’Avià és un cantant polit i fa gala d’una línia vocal delicada i molt ben estructurada. No és un timbre sorprenent, però hi ha un ofici de gran cantant. En l’expressió dramàtica Sabata no és un guerrer, però la seva proposta canora manté una gran coherència. No hi ha sorpreses, però aporta suficiència i credibilitat. El gust pel cant i la contenció són dos trets que el defineixen. Sense excessos i amb un timbre de veu generós, va ordenar molt bé el seu discurs en un recital molt rodó. El mestre Weiss va llegir amb destresa uns acompanyaments que no significaven cap complexitat. Potser els va faltar un cert grau de diàleg i empastament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *