Subscriu-te

Morrejada a la ‘Novena’… i esbroncada a L’Auditori

TEMPORADA OBC. Agrupación Señor Serrano. Cor de Cambra del Palau de la Música i Orfeó Català. Marta Mathéu, soprano. Lidia Vinyes-Curtis, mezzospano. David Alegret, tenor. Simon Neal, baríton. Dir.: Kazushi Ono. Novena Simfonia de Beethoven. Garden Center Europa. L’AUDITORI. 15 DE MARÇ DE 2019.

Començarem pel final. Una xiulada ben sonora, crits de desaprovació, algun aplaudiment i crit encoratjador, i pel que fa a nosaltres, absoluta indiferència davant d’un espectacle innocu que acompanyava la interpretació de la Novena de Beethoven, de pretès contingut crític sobre la situació actual a Europa, enfocat amb la més absoluta de les simplicitats i que va caure en la vacuïtat absoluta pel que fa a propostes artístiques a nivell escenogràfic i dramatúrgic.

© May Zircus

Prenent com a reclam la Novena de Beethoven, una obra que segueix omplint auditoris allà on es programi, l’Agrupación Señor Serrano va presentar a L’Auditori una nova proposta escènica plena de mitjans tècnics i seguint pautes d’algun dels seus espectacles anteriors. Una gran taula d’operacions estava ubicada entre el cor i l’OBC. Els components de l’agrupació anaven filmant el que realitzaven, bé fos passant planes de llibres o manipulant objectes quotidians bo i emetent-ho en temps real en una pantalla gegant situada darrere el cor. Una llavor com a metàfora d’Europa en què dotze flors grogues acaben configurant la bandera de la Unió i que a poc a poc es va marcint… un poti-poti d’imatges de personatges tan diversos com Hitler, Merkel, Santiago Abascal i Rivera, Sergio Ramos, Maria Callas, Charlie Rivel, Napoleó, Beethoven, Pau Casals…, una metàfora crítica vers les polítiques d’immigració –“un jardí cal que tingui una tanca”, “cal eliminar les males herbes”, “evitar els elements forans”, podia llegir-se d’entre les pàgines d’un llibre projectat a la pantalla…

Una noia simbolitzant Europa amb una llavor a la mà emergia d’un espai ple de flors creant una imatge molt plàstica i poètica…. Un gran videomapping de figures geomètriques projectat a les parets de la sala mentre la noia símbol d’Europa s’ubica en un lateral de l’amfiteatre sobre de l’escenari… I a partir d’aquell moment van anar desfilant fins a nou actors repartits en grups de tres per abocar-se a una “bacanal” de petons, morrejades i algun tors nu que el públic podia visualitzar amb tot detall mitjançant la pantalla gegant prodigant-se durant pràcticament tot el darrer moviment de la Simfonia… I com si fos un fons musical, a manera de banda sonora, la Novena…, amb el bon treball d’un Orfeó Català i un Cor de Cambra del Palau que van cantar amb entrega, amb projecció, fent aflorar totes les connotacions musicals que aporta l’obra.

© May Zircus

Brillant la tasca de l’OBC, amb un eficient Kazushi Ono que semblava aliè a tot l’espectacle que paral·lelament s’esdevenia al seu entorn, concentrat a fer emergir tota la càrrega emotiva i passional d’aquesta obra mestra. Destacada participació de l’equip de solistes. Esplèndides tant Marta Mathéu com Lidia Vinyes-Curtis, majestuoses intervencions del baríton Simon Neal i seguríssim en la tessitura més aguda un eficient i lliurat David Alegret. Grans aplaudiments als músics i cantants, als quals va seguir la monumental escridassada que va rebre l’Agrupación Senyor Serrano. Públic abandonant la sala abans de la finalització de la Novena, més que alguna esbroncada acompanyada de paraules malsonants, uns sonors “buuus” de desaprovació, alguns suports del públic, i d’altres mostrant la més absoluta indiferència davant d’un espectacle musicalment –que és el que veritablement importa– que va tenir un gran nivell, però mancat de creativitat en la dramatúrgia, amb aspectes crítics a nivell social als quals ens sumem, però podria haver estat encara molt més punyent.

Imatge destacada: © May Zircus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *