Temperaments
Mireia Farrés, trompeta
Mercè Hervada, piano
Obres de Honegger, Enesco, Hindemith, Peaslee, Bolter, Turrin, Brotons i Ewazen
Seed, 2019
Des de l’any 1999 la trompetista Mireia Farrés i la pianista Mercè Hervada han mantingut una relació artística que ara culmina amb aquest enregistrament integrat per un repertori d’obres escrites els segles XX i XXI. Música original o bé adaptada pertanyent a Enesco, Hindemith, Honegger (amb la seva intensa Sonata per a trompeta i piano escrita l’any 1939)… confegeixen un recorregut en què els timbres dels dos instruments estableixen uns diàlegs plens de sensibilitat i intensitat musical.
Sobradament conegut és el talent de la trompetista Mireia Farrés –nom indissociable de l’OBC– i, per descomptat, el de Mercè Hervada, una pianista amb una dilatada carrera i que ha estat pianista –repertorista de l’ESMUC i pianista de la Royal Academy of Dance. Dues intèrprets de qualitat contrastada que uneixen el seu talent per a aquest enregistrament del qual, d’entrada, cal lloar la presentació estètica i els sensacionals poemes Els elements de Manuel Forcano que l’acompanyen. Després de la Intrada (1947) de Honegger, Farrés i Hervada s’endinsen en el deliciós lirisme que brolla de la Légende (1906) d’Enesco. Equilibri en les sonoritats, delicadesa en les textures més velades i una compenetració en les dinàmiques que afavoreixen la claredat dels discursos. Així, la força interior que transmeten en una música intensa com la Sonata de Hindemith o la seva manifestació de la varietat d’estètiques que conviuen en Nightsongs de Richard Peaslee (1973) mostren aquesta versatilitat de les intèrprets davant estètiques contrastants. Música exigent, en què res resulta gratuït, allunyada d’efectismes i que cerca sonoritats temperades, apareix tant en l’obra de Norman Bolter Marsha’s Gift (2005) com al Psalm de Joseph Turrin (1995).
Una de les obres més destacades de l’enregistrament és Impuls vital de Salvador Brotons, escrita l’any 2019 i ara enregistrada per primera vegada. Música imaginativa que brolla amb naturalitat, en la qual –passant per diferents estats anímics– confegeix un relat ple de colors, d’efectes, de contrastos entre la vivacitat i la intimitat. Una música fresca, vital –com diu el seu títol– i que permet que emani en tota la seva plenitud el talent de les dues intèrprets. Escrita seguint un llenguatge plenament tonal, A song from the heart (2011) d’Eric Ewazen posa un deliciós punt final a un enregistrament en què la poc habitual combinació trompeta-piano ha tingut una feliç trobada amb dues artistes que gaudeixen d’un merescut reconeixement artístic del nostre panorama musical.
