Subscriu-te

Originalitat continguda en un brillant final de cicle

RESIDÈNCIES MUSICALS DE LA PEDRERA. Sara Cubarsi, violí. Rita Salgado, trompa. Adrián Blasco, piano. Obres de  Brahms, Ligeti i Magrané. AUDITORI DE LA PEDRERA. 19 DE MAIG DE 2019.

El diumenge 19 de maig va acabar el cicle de Residències Musicals de La Pedrera, un cicle que ha volgut donar oportunitat a tres intèrprets residents (enguany amb l’afegit d’un compositor) per desenvolupar llur talent i donar-lo a conèixer cada tercer diumenge de mes en un marc privilegiat: l’Auditori de La Pedrera. L’encarregada de tancar aquest cicle ha estat la violinista Sara Cubarsi, que també el va inaugurar al setembre, i en aquesta ocasió ha comptat amb dos músics convidats: la trompista Rita Salgado i el pianista Adrián Blasco. El repertori escollit foren els Trios per a trompa, violí i piano de Brahms i de Ligeti i la Sonatina per a violí del compositor resident Joan Magrané, estrena absoluta.

El concert ens va oferir el vessant possiblement més convencional (o, millor dit, més pròpiament interpretatiu) de la Cubarsi. Les seves anteriors intervencions en aquestes Residències s’havien caracteritzat per la recerca experimental de noves sonoritats a través d’una síntesi interessant entre la música del passat i llenguatges contemporanis. En aquesta ocasió el concert s’emmarcava en un estil i un format molt més tradicionals, tot reservant la part més innovadora per al bis, un interessant experiment a partir d’un coral d’Orlando di Lasso en què van participar els tres instruments del concert.

En efecte, vam trobar a faltar la Cubarsi més creativa, que trenca motlles a partir d’un diàleg postmodern entre passat i present, o que s’expressa amb obres de creació pròpia amb un enriquidor caire transdisciplinari. Si bé aquí vam veure una Cubarsi més moderada, també és cert que ho feu amb una combinació ben poc corrent en el repertori cambrístic: trompa, violí i piano.

El programa del concert incloïa dues obres de referència d’aquesta formació: els Trios per a trompa, violí i piano de Brahms i de Ligeti. La primera, datada cap al 1864 i acabada quan Brahms tot just havia perdut la seva mare, és una obra rara que explota la sonoritat de la trompa (originalment natural) en un context molt poc habitual durant el segle XIX. L’obra de Ligeti, composta més de cent anys després, fa un homenatge explícit a Brahms obrint, a més, la coneguda com a “tercera via” del compositor: un camí ni modern ni postmodern que, en aquest cas, juga amb harmonies majors i menors sense uns patrons tonals convencionals. La idea inicial del programa era seguir l’ordre cronològic de causa-efecte, però s’optà per passar l’obra de Brahms al final del concert, cosa que n’invertí l’efecte general: si bé en un principi el Brahms podia servir com a introducció romàntica en la poc habitual combinació de trompa, violí i piano, el nou ordre feia el concert més difícil.

No obstant això, l’inicial Ligeti va servir per posar de manifest, ben aviat, el nivell excel·lent dels músics, amb una obra complexa però perfectament interpretada tant en l’empastament sonor entre instruments com en els diàlegs i passatges solístics. Aquesta conjunció es mantingué en el Trio de Brahms, obra de lirisme contingut i sobri.

Entremig d’ambdues obres es va donar l’estrena absoluta de la Sonatina per a violí i piano de Joan Magrané, enguany compositor resident de La Pedrera i encarregat de compondre una obra per a cadascun dels intèrprets residents. En aquesta ocasió va consistir en una obra per a violí i piano definida com a “sonatina”, però lluny d’aquesta forma de ressonàncies clàssiques, Magrané fa que ambdós instruments, intercanviant-se constant-me els rols, deambulin per una mena de laberint sonor passant per diverses atmosferes on trobem aires de dansa, moments més ferotges i oasis de calma i tranquil·litat. Tal com diu el propi compositor, és una obra sorgida “pel pur plaer de jugar”; una obra no gens especulativa, de llenguatge directe i clar, que fou interpretada excel·lentment per la Cubarsi i Blanco en una conjunció perfecta.

En resum, tot i ser una proposta més “convencional” de l’habitual, vam gaudir d’un concert d’altíssim nivell de tres músics excel·lents a qui augurem un futur molt prometedor. I celebrem la iniciativa de les Residències Musicals de La Pedrera per proporcionar aquesta necessària plataforma. Enhorabona a tots.

Imatge destacada: © Fundació Catalunya-La Pedrera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *