Subscriu-te

Per a tots els públics

FESTIVAL SÓNAR LEON. Brossa Quartet de corda i The Pinker Tones, direcció i creació musical. Quartet Mèlt, quartet vocal. Jairo Moreno, theremin. Toni Mira, dansa i coreografies. Iban Arnau, visuals. Toni Ubach i Anna Boix, il·luminació. David Florez, disseny de so. CASINO DE L’ALIANÇA DEL POBLENOU. 17 DE JULIOL DE 2019.

El Quartet Brossa i The Pinker Tones presentaven en directe la seva darrera creació, Leon (Kasba Music, 2019), guanyadora del Premi Puig-Porret 2017 al millor projecte de creació musical convocat pel Mercat de Música Viva de Vic. Aprofitant el centenari de la patent del theremin, considerat el primer instrument electrònic de la història, els Brossa-Pinker Tones han traçat un recorregut per l’agitada vida del seu inventor, Léon Theremin, tot aproximant la sonoritat de cordes típicament Brossa –amb referències a Stravinsky, Xostakóvitx, Copland, Gershwin o Milhaud i homenatges estètics a Roxy Music o Depeche Mode– i l’electropop de The Pinker Tones.

Leon és un bon exemple de com un producte apte per a tots els públics no ha d’estar barallat amb la recerca del llenguatge propi i la complexitat d’elements. L’espectacle coral que suposa aquesta obra escènica i musical juga amb equilibri i encert els seus diferents elements i aconsegueix narrar, a través d’aquests i de manera clara, una història: la dansa de Toni Mira, esquemàtica i efectiva; els audiovisuals d’Iban Arnau, austers a nivell tècnic, però molt explicatius; la il·luminació de Toni Ubach i Anna Boix, element narratiu fonamental en molts moments de la història; el disseny de so de David Flórez, que situà cada element al lloc adequat, tot i alguns problemes amb la microfonia i la manca de brillantor amb què va deixar el quartet de corda; el Quartet Mèlt, que mostrà la seva qualitat vocal i versatilitat en el traçat impecable de corals d’estil clàssic i en l’acoloriment del fantàstic arranjament d’Over the rainbow, un dels moments àlgids de l’espectacle; Jairo Moreno i el seu ús característic del theremin, amb el qual situà Léon entre el somni i la realitat; The Pinker Tones, donant base rítmica i sons industrials al conjunt i aportant la cançó Snow, un altre dels punts culminants de la història, amb Léon abandonat a Sibèria; i el Quartet Brossa, el qual expandeix una vegada més el seu llenguatge a partir de les necessitats del guió, incorporant recursos tècnics i idiomàtics a la recerca d’eines que els permetin explicar la història, sense renunciar a la complexitat de veus i a l’ús de referències provinents de múltiples camps.

Segurament el mèrit més gran de Leon és saber encaixar aquesta diversitat d’elements en una obra coherent sense renunciar al desenvolupament de cadascun. D’aquesta manera, l’espectacle assoleix el difícil objectiu d’oferir diversos nivells de lectura que el fan apte per a diferents tipus de públics, des d’aquells que es volen deixar endur per l’experiència lúdica fins als més exigents a nivell tècnic i formal.

Imatge destacada: Brossa Quartet de corda

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *