Subscriu-te

Peter Moore i Kian Soltani, dos instrumentistes de present i de futur

FESTIVAL EMERGENTS BARCELONA-ECHO RISING STARS. Peter Moore, trombó. Jonathan Ware, piano. Schumann, Roxanna Panufnik, Brahms, Gershwin. / Kian Soltani, violoncel. J. S. Bach, Kodály. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 20 DE MARÇ DE 2019.

Des de l’any 2007 L’Auditori és membre de l’Organització Europea de Sales de Concerts (ECHO), entitat que selecciona uns artistes, englobats amb el nom d’ECHO Rising Stars, que ja gaudeixen d’una trajectòria avalada amb premis i concerts a nivell internacional. El Festival Emergents –una de les iniciatives musicals més destacades de l’Auditori de Barcelona– ens va apropar la tarda de dimecres passat dos d’aquests instrumentistes inscrits al cicle ECHO Rising Stars d’una qualitat realment extraordinària.

En primer lloc el trombonista Peter Moore, acompanyat al piano per Jonathan Ware, va oferir un programa eclèctic, d’una gran exigència tècnica, però que per sobre de tot demanava una musicalitat que s’emmotllés a la diversitat d’estils que permetessin mostrar tot el seu talent. Només cal apuntar, com a mostra de la vàlua d’aquest trombonista nascut a Belfast, que amb divuit anys ja formava part de la plantilla de la London Symphony Orchestra, fet que el convertia en el músic més jove de la formació. Músic refinat, d’afinació precisa, virtuós però per sobre de tot amb una capacitat quasi camaleònica per endinsar-se amb un encert estètic idèntic a la poètica delicada de Brahms i Schumann o a les melodies inoblidables farcides de color de la música de Gershwin. Meravellosament acompanyat per Jonathan Ware, el trombonista irlandès ens va apropar els sons càlids i escrits dins un àmbit tonal de la composició When you appear, escrita l’any 2018 per Roxanna Panufnik, i que ha estat una obra encàrrec del Barbican Center i de l’ECHO. Trombonista excepcional, va voler acomiadar-se ja fora de programa amb una obra de lluïment tècnic, tot mostrant una exhibició de color i virtuosisme.

Kian Soltani. © Holger Hage (foto d’arxiu)

I si els melòmans cal que recordin un nom, aquest és el de Kian Soltani. Segons el nostre parer, juntament amb Sheku Kanneh-Mason, és un dels noms del violoncel amb un futur més prometedor. D’origen familiar persa, va néixer a Bregenz l’any 1992. Premis de primer nivell el porten a actuar sota la batuta de Barenboim, i festivals com els de Salzburg, Ais de Provença o Lucerna ja han comptat amb la seva presència. Sales de concerts com el Royal Festival Hall de Londres o la Philharmonie de París i un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon (amb un recital en solitari i un disc amb Daniel Barenboim dedicat als Quartets amb piano de Mozart) són una carta de presentació del tot remarcable. I Kian Soltani és un músic amb pasta de solista, amb aplom, capaç de mostrar la serenitat i aprofundir en el discurs interpretant la tercera de les Suites de Bach, com capaç de desplegar les sonoritats multicolors i punyents en la Sonata per a violoncel de Kodály, una de les pàgines més exigents del repertori. Afinació impecable, varietat de registres i dinàmiques, capacitat de traçar un discurs meravellós amb l’“Allemande” de la Suite com d’entrar en la rítmica punyent que acompanya les particulars melodies amb les seves escales modals de ressons magiars de la partitura de Kodály. Un públic majoritàriament integrat per joves estudiants es rendia a Kian Soltani, que va voler cloure el recital amb la Persian fire dance, una obra creada per ell mateix, plena de ritme i color, que servia, a més, per donar la benvinguda al Nouruz, l’Any Nou persa que coincidint amb l’entrada de la primavera celebren països com el Pakistan, l’Azerbaidjan o l’Afganistan. Un violoncel·lista a qui de ben segur tornarem a escoltar i que tres dies després d’aquest recital a L’Auditori actuava al Royal Albert Hall interpretant el Concert per a violoncel d’ Elgar.

Imatge destacada: Peter Moore. © Kaupo Kikkas (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *