Subscriu-te

Poemes de capçalera: Miquel Pujadó

llibre Barcanova editorial-Miquel Pujadó-Poemes de capçalera-conté CD

Poemes de capçalera. 

Triats i comentats per Miquel Pujadó.

Editorial Barcanova. Barcelona, 2016. 301 pàgines.

El maridatge de producte llibre i  producte  audiovisual no suposa cap novetat car aquesta confluència cada dia adquireix més protagonisme, és clar, en productes normalment atípics. Aquest és el cas exacte d’aquesta proposta, d’una atipicitat, o sigui intensitat atípica, considerable. Avancem que aquesta condició constitueix un dels al·licients més suggestius del mateix.

Miquel Pujadó, sobretot conegut per l’ofici de cantautor, és força més que això: és també, o ha estat,  professor de literatura, és poeta i és així mateix un publicista en les dues facetes de notable categoria en treballs que ha escampat en diverses publicacions entre les quals aquesta mateixa Revista.

Els tres oficis es concentren aquí de manera ben fosa, en un aliatge noble i còmode. L’autor fa una tria de nogensmenys 93 poemes corresponents a 92 poetes de l’àrea lingüística catalana que abasta el període que comprèn la concreció de la mateixa història de la llengua catalana: o sigui des dels trobadors als nostres dies. Com es pot veure es tracta d’un recorregut amb un cert caràcter exhaustiu, que, per tant, abasta la totalitat dels poetes catalans més importants: costa de trobar alguna absència mínimament rellevant. De cadascun d’ells tria un poema que per determinades raons considera interessant posar-lo en consideració. En cada cas en funcions de professor de literatura fa una semblança de cada autor i de la seva obra d’una manera sintètica i pedagògica exemplars. Finalment comenta el poema escollit que es publica a continuació.

L’apartat audiovisual es concreta en un Cd que inclou la  versió de 32 d’aquests poemes de viva veu i en la doble vessant oral -recitat-, i musical en aquells poemes de l’antologia que han estat musicats, amb un balanç de vint d’aquests i la resta recitats. Aquells en part obra de mateix Pujadó i altres d’alguns dels representants de la Cançó més conspicus: Raimon, Lluís Llach , Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll, Guillem d’Efak, etcètera. Alhora dotze noms rellevants de l’escena catalana,  -Josep M. Pou, Carles Canut, Jordi Boixaderas, Victòria Pagès,  Mario Gas, Olga Suárez, Joan Pera, Ferran Frauca, Toni Sevilla, Pep Ribas i Mingo Ráfols-, reciten l’esmentada dotzena de poemes, amb la seva reconeguda categoria: un autèntic i inhabitual luxe.

Els poemes cantats, en tot cas no apareixen en llurs versions originals -una mancança clara del producte- sinó en la que n’ofereix Pujadó, tot procurant ser el màxim fidel a l’origen; no recreant-les; això ultra, naturalment, els poemes  musicats per ell mateix.

Lliçó magistral de literatura catalana, exposada de forma vívida -cant i recitat- conformen un producte de característiques originals, atractiu, de lectura -i audició-  còmoda i grata i de  resultats artístics i, tal com s’ha apuntat pedagògics, molt gratificants. Jaume Comellas

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *