Subscriu-te

Crítica

Programa perfecte en el concert inicial de la temporada Da Camera

Quartet Quiroga. © josepmolina.net (foto d’arxiu)

Da Camera (temporada de música de cambra al Palau). Quartet Quiroga. Jonathan Brown, viola. Erica Wise, violoncel. Mozart: Quintet de cordes núm. 5. K. 595. R. Strauss: “Intermezzo” de l’òpera Capriccio. Brahms: Sextet de cordes núm. 2 en Sol major, op. 36. Palau de la Música. 22 de febrer de 2012.

Per Lluís Trullén

La col·laboració entre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i Ibercamera ha propiciat la creació d’un cicle de música de cambra amb vistes a ser referència a la nostra ciutat. El plaer d’escoltar la música de cambra, la disciplina musical més íntima i reflexiva, dins la meravellosa sala modernista de concerts del Palau només podia presentar un interrogant: l’afluència de públic. Però tots els dubtes es van esvair amb un gran ple per escoltar un quartet com el Quiroga acompanyat per Jonathan Brown i Erica Wise per interpretar un programa perfectament concebut, integrat per obres de Mozart, R. Strauss i Brahms. Classicisme, postromanticisme i romanticisme, tres estils representats per unes obres cabdals del repertori configuraven un concert que s’iniciava amb el Quintet de cordes núm. 5 de Mozart.

Aquesta obra escrita el desembre de 1790, un any abans de la mort del compositor, representa l’inici d’una sèrie de composicions que van culminar amb el Requiem. Obra d’una gran densitat musical, en què el diàleg instrumental amb un inequívoc rerefons clàssic no amaga un gust pel contrapunt que es converteix en element recurrent de la composició. Claredat, diafanitat, àmplia sonoritat i una implicació absoluta dels intèrprets van propiciar una versió adient amb la lluminositat de la tonalitat de Re major i la força melòdica i dialogant que conviu en el decurs dels quatre moviments.

Aquest equilibri mostrat en Mozart va ser idènticament mostrat en el decurs del sextet confegit a partir de fragments de l’òpera Capriccio que es va estrenar a l’Òpera de Munic l’any 1942. Obra delicada, onírica, que requereix extrema sensibilitat per copsar tota la riquesa melòdica que se’ns mostra tema rere tema, va ser definida pel mateix Strauss com a“conversació en música”; i el cert és que els dos violins, dues violes i dos violoncels van dialogar amb serenitat, amb equilibri i amb elegància per oferir tot l’esperit postromàntic que emana d’aquesta excepcional obra del compositor d’El cavaller de la rosa. El segon Sextet de Brahms, publicat l’any 1866, és una obra complexa, densa per les seves textures polifòniques, i alhora lírica pel seu melodisme inequívocament brahmsià i amb unes textures de sonoritat que idènticament porten el segell inconfusible del compositor alemany. Els Quiroga acompanyats per Jonathan Brown i Erica Wise van copsar amb rigor i sensibilitat, amb compenetració tècnica i estilística, amb elegància i aprofundiment en el missatge musical, tota la fortalesa interior d’aquesta partitura tan representativa de la música de cambra de Brahms. Un concert inaugural per a una temporada que tant de bo assoleixi en cadascun dels concerts una qualitat artística similar i, com a conseqüència, una com a mínim idèntica resposta del públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *