Subscriu-te

Crítica

Quan el mal ve d’Almansa…

Vespres d’Arnadí va presentar “La festa de l’arxiduc” al Festival de Torroella de Montgrí l’any 2007. © J. Sereno
Vespres d’Arnadí va presentar “La festa de l’arxiduc” al Festival de Torroella de Montgrí l’any 2007. © J. Sereno

CICLE RESIDENTS A L’ATENEU BARCELONÈS. Vespres d’Arnadí. Mariví Blasco, soprano. Elies Barberà, actor. Barroc Ballet. Dani Espasa, clavicèmbal i direcció. “La festa de l’arxiduc”, música de la Guerra de Successió. ATENEU BARCELONÈS, 22 D’ABRIL DE 2013.

Per Xavier Chavarria

La Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès ha acollit un magnífic espectacle musical titulat “La festa de l’arxiduc”, protagonitzat per l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà i els ballarins Teresa Alves i Peio Otano, amb dramatúrgia i direcció escènica de Josep Lluís Guardiola, amb l’assessorament musicològic de Josep Dolcet, i la direcció musical de Dani Espasa. Un concert-espectacle que combina hàbilment música, teatre i dansa, i que ens situa a València els dies previs a la batalla d’Almansa de 1707 entre els partidaris de l’arxiduc Carles i les tropes borbòniques de Felip V, per mitjà de les cartes que un personatge imaginari de la noblesa valenciana, Llibert Folch de Cardona, escriu a la seva estimada explicant-li els assajos d’un concert i els preparatius de la festa que se celebrarà amb motiu de l’arribada a la ciutat del seu pare, un noble compromès amb la causa austracista. Els comentaris del jove valencià (l’actor Elies Barberà) s’intercalen en la música que sonarà a la festa, obres d’autors coetanis com Joan Baptista Cabanilles, Francisco Guerau, el baró d’Astorga, Antonio Caldara o Santiago de Murcia, moltes de les quals són danses festives però també obertures i àries d’òpera, i que interpreten la soprano Mariví Blasco i el conjunt Vespres d’Arnadí. En arribar les tràgiques notícies de la desfeta d’Almansa, el repertori deriva cap a peces d’autors més propers a la causa borbònica: Charles Desmazures, André Camprà, Marc-Antoine Charpentier o Jean Baptiste Stuck “Batistin”, de qui s’interpreta la cantata per a soprano i instruments La prise de Lerida, que clou el recital amb un regust amarg. Teresa Alves i Peio Otano, de la companyia Barroc Ballet, ballen totes les danses que l’orquestra toca en aquest assaig imaginari, i que dirigeix des del clavicèmbal Dani Espasa.

“La festa de l’arxiduc” és una proposta visualment seductora (amb un attrezzo escarit però eficaç i un vestuari vistós) i musicalment impecable; un espectacle que va néixer ara fa sis anys, que ha rodat per diversos escenaris del País Valencià i Catalunya, i que ara torna a reviure a les envistes del tres-cents aniversari de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. La interpretació de tots els artistes és molt satisfactòria: Elies Barberà convenç i commou amb una noblesa natural i exquisida alhora; les intervencions de la soprano valenciana Mariví Blasco, tota una especialista en aquest repertori, són molt adequades en timbre, inflexions i esperit; les evolucions dels dos ballarins captiven per la seva gràcia i elegància; i Vespres d’Arnadí, amb 11 músics de gran solvència dirigits magníficament per Dani Espasa, va donar aire i brillantor a un repertori molt variat però coherent, malgrat alguns desajustos rítmics. Un producte musical de qualitat i altament recomanable que, incomprensiblement, en aquest concert no va gaudir precisament de les millors condicions possibles: poca difusió, canvi sobtat de data (fet que va provocar que un diari barceloní de gran tirada l’anunciés per a cinc dies més tard), dia complicat i horari intempestiu (previst a les deu del vespre, va començar amb més de mitja hora de retard), sense promotor ni ubicació clara en cap cicle, i amb un programa de mà confús i incomplet. Resultat: pobríssima assistència de públic, que, sortosament, en va sortir molt satisfet. Atesa la categoria de la proposta i el desplegament de mitjans i talent, una autèntica llàstima.