Subscriu-te

Quan veu i instruments són un

© Lorenzo di Nozzi
© Lorenzo di Nozzi

PALAU GRANS VEUS. Freiburger Barockorchester. Philippe Jaroussky, contratenor.  Dir.: Petra Müllejans. Simfonies i Cantates de G. Ph. Telemann i J. S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE NOVEMBRE DE 2016.

Per Marc Busquets Figuerola

Quan l’oïda no sap distingir al mateix instant el que és una nota emesa per la veu d’un ésser humà i la que surt d’un instrument, es produeix a nivell intel·lectual un moment de força desconcert però també un dels millors plaers auditius que un melòman pot experimentar. Ambdues sensacions són producte de la bellesa del moment i responen les preguntes internes següents: “D’on ve aquesta nota?” i “Com és possible que la veu humana sigui capaç de mantenir una nota tan bella com la de, per exemple, un orgue?”. Això mateix s’esdevingué en el concert que el contratenor Philippe Jaroussky va oferir el dilluns passat, 14 de novembre, al Palau de la Música Catalana i que iniciava luxosament el cicle Grans Veus: aguantà la nota de l’ària Schlummert ein, ihr matten Augen de Bach, tot confonent-se amb el continu d’una Orquestra Barroca de Freiburg en l’estat de gràcia a què ja ens té acostumats. Una nota sublim que només fou el colofó d’un concert intens, dens i exquisit.

Jaroussky es presentà en aquest concert de debut al Palau amb un programa no gens fàcil, consistent en Cantates i Simfonies de Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach, que ha explorat i gravat en el seu últim disc, Sacred cantatas. Un Palau que presentava un ple absolut, amb un públic que venia força atret pel magnetisme del contratenor francès, però que en canvi es comportà de manera disciplinada, tot aconseguint-se la necessària comunió entre espectadors i artistes ja des de les primeres peces. No obstant això, i tot i que faci de mal dir, costaria d’imaginar un auditori així de ple amb aquest tipus de repertori si l’intèrpret que l’abordés no despertés aquest fenomen fan en una ciutat on el públic es mou bastant pel nom de l’artista.

© Lorenzo di Nozzi
© Lorenzo di Nozzi

Dit això, cal aplaudir el coratge de Jaroussky de presentar-se amb aquest repertori que suposa un repte, tant per al cantant com per al públic, i que demostra que malgrat ser un artista amb un punt mediàtic, no es deixa emportar pels experiments de circ en què d’altres sí que cauen, i que demostra el rigor amb què s’enfronta a la música. Són petits detalls, però només calia veure la seva aparició a l’escenari, vestit de negre i tot seguint els músics de l’orquestra, gairebé confonent-se amb ells, sense grans entrades, per comprendre quin tipus de concert ens trobaríem. I així fou. A la primera part, molt més espessa i dedicada a Telemann, interpretà amb el mateix nivell d’excel·lència les cantates Der am Ölberg zagende Jesus i Jesus liegt in letzten Zügen, intercalant-hi l’obertura de la Passió segons sant Mateu i la de Der für die Sünde der Welt leidende und sterbende Jesus, abordades per l’Orquestra Barroca de Freiburg amb gran rigor i aconseguit el particular so que la caracteritza, tot destacant-hi l’oboè deliciós d’Ann-Kathrin Brüggermann i el violí de la directora Petra Müllejans.

A la segona part, una mica més accessible però també més curta, estigué íntegrament dedicada a Johann Sebastian Bach, tot iniciant-se amb la fórmula interessant de tocar les simfonies de tres cantates diferents sense solució de continuïtat, perquè després Jaroussky interpretés la cantata Ich habe genug, que fou el millor de la nit. L’insistent clam del públic arrencà dues propines que ell mateix presentà en un perfecte català: l’ària de Brockes Passion de Telemann interpretada ja a la primera part i “Laudamus Te” de la Missa en Si menor de Bach.

Finalment, cal reconèixer l’encert del Palau de continuar programant aquest cicle de Grans Veus que començà la temporada passada amb un frustrat concert d’Anna Netrebko and friends i que ha tingut amb Jaroussky una inauguració realment de luxe per a aquesta segona edició. Un cicle de recitals i concerts amb primeres figures líriques que vénen a cantar Barroc, oratori i lied, i que sàviament ocupa una veta artística, però també de públic, que altres institucions principals de la ciutat han deixat abandonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *