Subscriu-te

Recuperant William Walton

Walton. Symphonies 1 & 2.
Kirill Karabits.
Bournemouth Symphony Orchestra.
Onyx, 2017.

Nascut el 1902 al comtat de Lancashire, William Walton és un dels compositors anglesos més importants del segle XX, tot i ser poc programat al continent. Durant la seva joventut experimentà certes dificultats per obrir-se pas en l’àmbit cultural, i de fet s’ha explicat que en va passar bona part tocant el piano en clubs de jazz i malvivint a casa d’aquells amics que acceptaven allotjar-lo. Autor d’un interessant Concert per a viola (1929), destaca pel caràcter tempestuós i apassionat de les seves creacions, que s’han relacionat amb Beethoven i Sibelius, un compositor especialment influent en aquelles dècades. Walton empra amb decisió un considerable nombre de recursos tímbrics en les seves composicions simfòniques, que Kirill Karabits ha gravat al capdavant de la Bournemouth Symphony Orchestra. La Simfonia núm. 1, en Si bemoll menor n’és un exemple.

Una obra d’inqüestionable envergadura, amb ritmes marcats i passatges de contrapunt vehement. Una peça majestuosa, d’expressivitat complexa, que difícilment s’adapta a cap motlle, i que s’apropa –com, de fet, succeí a Sibelius– a una mena de terra de ningú: per la seva confecció no és partícip de les innovacions compositives de l’Escola de Viena, però tampoc cal identificar-la per complet amb el corrent del postromanticisme. La Bournemouth Symphony Orquestra, en qualsevol cas, ataca la partitura sense ambigüitats i n’ofereix lectures absolutament convincents. També demostra estar familiaritzada amb el llenguatge de Walton en la seva Simfonia núm. 2, una obra composta el 1960 però allunyada de les innovacions estètiques de l’època d’un Boulez. Per aquest motiu ha estat relacionada amb la Simfonia en Do d’Stravinsky. Potser és menys vehement i tumultuosa que la Primera Simfonia, però posseeix passatges de gran mèrit –molt espectaculars des del punt de vista purament sonor– que, de fet, van cridar l’atenció d’alguns dels principals compositors de Hollywood, entre els quals John Williams.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El @PluralEnsemble estrena aquest divendres al Festival Encuentros Sonoros de Sevilla, sota la direcció de @FabianPanisello, l'obra 'Quadern de Haikus (Notes d'un dietari)', per a conjunt de cambra, del compositor @BENETCA, un homenatge a quatre personalitats de la cultura.

L'@orquestraOJC va encetar temporada al costat de la violinista Maya Levy. "L’OJC sabé brillar i mostrar-se intensa, en una lectura de traç ampli i efusivitat lírica", diu @SantiRiu en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/iniciant-el-vinte-aniversari/

Aquest dimecres i dijous, coincidint amb la setmana del Dia Mundial de l'Òpera, @OBNCreacio organitza unes jornades sobre òpera i intel.ligència artificial a la seu de @sgae_cat.

L'última òpera d'Agustí Charles veurà la llum aquesta setmana al @palaumusicacat de la mà d' @OBNCreacio. Més informació, al nostre web! (Foto: May Zircus) http://www.revistamusical.cat/el-petit-palau-acull-lestrena-absoluta-de-lopera-de-cambra-adromeda-encadenada-dagusti-charles/

Segueix-nos a Twitter