Subscriu-te

Crítica

Reobertura musical de la catedral de Tarragona

Ensemble Vocal O Vos Omnes i Vespres d’Arnadí, durant el concert. © Josep M. Guerris
ENSEMBLE VOCAL O VOS OMNES. VESPRES D’ARNADÍ. Dir.: Xavier Pastrana. Obres de Pachelbel, Bach i Carissimi. CATEDRAL DE TARRAGONA. 21 DE SETEMBRE DE 2012.

Per Marta Trill

El programa de les Festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona, ha inclòs enguany un bon grapat de propostes musicals. Més enllà dels cartells encapçalats per bandes mediàtiques i els concerts pensats per a les grans masses, alguns actes han posat de manifest la densitat del patrimoni intangible que concentra el territori. A més dels vestigis romans i la tradició castellera, el territori disposa d’una jove formació vocal prometedora.

La nit del 21 de setembre, coincidint amb la tradicional baixada de l’Àliga tarragonina, l’Ensemble Vocal O Vos Omnes amb el conjunt Vespres d’Arnadí, sota la direcció de Xavier Pastrana, va demostrar la seva capacitat interpretativa a partir d’un repertori centrat en els segles XV-XVII. A més de la joventut dels seus membres, un altre dels valors afegits d’aquest tàndem musical és la divulgació de les obres que presenten. Amb aquesta voluntat pedagògica, abans d’iniciar cada una de les obres que integraven el programa, es va projectar un breu text introductori destacant-ne les dades més representatives, així com la traducció dels versos durant l’execució.

En el marc incomparable de la restaurada catedral de Tarragona, el grup va començar el recital amb el Magnificat de Johann Pachelbel. La solvència amb què els integrants van representar la primera peça ja indicava que la direcció del concert seria totalment ascendent. El concert va continuar amb Jesu, meine Freude de Johann Sebastian Bach, un dels sis motets que va escriure el músic de Leipzig. Per a aquesta peça, l’ensemble va reformular-se i va integrar les veus de la soprano Glòria Fernàndez, el tenor Albert Cid i Xavier Sans com a baix, així com un dels contratenors i una de les sopranos habituals en l’agrupació, Marc Guerris i Helena Botella, respectivament. Cid, Fernàndez, Guerris i Sans també van encarnar alguns dels personatges d’Història de Jephté de Giacomo Carissimi. Aquesta obra és un exemple important de la forma d’oratori barroc, amb text bíblic exposat per solistes i cor, i narrador com a element d’enllaç.

Malgrat les grans dimensions de la planta del temple catedralici, la projecció de l’obra va superar la correcció gràcies a la meticulositat de Xavier Pastrana en la direcció. Els cantors anaven encaixant els motius melòdics de la composició d’una manera intel·ligible, com un trencaclosques, fins a arribar al clímax final de la vetllada que va desencadenar un immens mar d’aplaudiments del públic.

Cal afegir, a més, el fet que el temple eclesiàstic havia reobert les portes una setmana abans, després de dos anys de treballs de restauració i conservació a la nau principal. Aquesta reforma ha deixat les parets de l’edifici pràcticament despullades. Així doncs, el públic va fer un viatge al passat, a partir dels vestigis recuperats i l’acompanyament musical d’O Vos Omnes i Vespres d’Arnadí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *