Subscriu-te

Crítica

Seducció violinística

Peu de foto: © Antoni Bofill
Peu de foto: © Antoni Bofill

PALAU 100. Orquesta Nacional de España. Anne-Sophie Mutter, violí. Dir.: Miguel Harth-Bedoya. Obres de Vivancos, Bruch i Dvořák. PALAU DE LA MÚSICA. 25 DE SETEMBRE DE 2014.

Per Lluís Trullén

Una interpretació enlluernadora del Concert per a violí núm. 1 de Max Bruch amb Anne-Sophie Mutter va sobresortir del programa amb què es donava el tret de sortida a la nova temporada musical del Palau 2014-15. Una Mutter estel·lar que, interpretant amb l’Stradivarius Lord-Dünn Raven de 1710, va expressar amb una recreació magistral tota la màgia i seducció romàntica implícita en l’arxiconegut Concert op. 26 de Bruch. Acompanyada per l’ONE sota direcció del mestre peruà Miguel Harth-Bedoya, Mutter obtenia sonoritats meravelloses en un Concert que ja va enregistrar amb Karajan l’any 1981, a l’edat de divuit anys. La violinista alemanya ha interpretat el concert en desenes d’ocasions, i en coneix els secrets tècnics i expressius més recòndits; així, sobre la plasticitat lírica d’aquesta obra i l’onírica sensibilitat del segon moviment fa un treball que li permet explotar els matisos més subtils de la sonoritat. Era aquí on una Mutter elegant, sense gestos gratuïts, aprofundint en el refinament del concert, ens regalava novament una versió romàntica, poètica, d’un gust refinadíssim i amb un ventall de sonoritats delicades, i copsant tot el romanticisme que embolcalla aquesta partitura elegíaca.

Prèviament a l’actuació de Mutter, l’ONE va estrenar l’obra de Bernat Vivancos Bach in Himmel. Basada en el Preludi núm. 1 d’El clave ben temperat de Bach, Vivancos, amb unes lleus modificacions harmòniques, realitza vuit repeticions del preludi, orquestrat seguint criteris diferents però sempre mantenint ritme, tempo i estructura melòdica i harmònica pràcticament inamovibles. Partitura refinada que compta amb un sol moment d’eclosió i que inevitablement portava a la memòria l’anthem Zadok the Priest de Händel que fou inspiració per a Tony Britten per compondre l’himne de la Champions League. És una obra poc arriscada, repetitiva i previsible, i malgrat el seu refinament dista molt de la qualitat d’altres composicions llegades per Vivancos. Per cert, Anne Sophie-Mutter, després d’oferir-nos el Concert de Bruch, va regalar-nos dues màgiques interpretacions d’obres de Bach, això sí, anunciant-nos prèviament que serien ofertes sense cap tipus de revisió.

L’ONE és una orquestra de qualitat indiscutible i malgrat que no podem veure-la als nostres escenaris amb més assiduïtat, escoltar-la sempre resulta un plaer. La qualitat dels seus professors és indiscutible, així com el seu reconeixement, avalat per interpretacions memorables sota les més destacades batutes internacionals. Però en la interpretació de la Simfonia del Nou Món de Dvořák va tenir certs desajustos en la precisió de les entrades dels brillants tercer i quart moviments que en van desvirtuar la versió. Els desequilibris en la sonoritat quant al volum d’unes seccions respecte d’altres tampoc no va permetre gaudir de tota la plenitud d’una Novena plantejada de manera enèrgica i brillant, però mancada d’una precisió del tot exigible a l’ONE i al seu director. Passatges refinadíssims assolits en el primer i segon moviments denotaven la qualitat d’una orquestra que va estar dirigida de manera simplement correcta per Miguel Harth-Bedoya. Ara Anne-Sophie Mutter, director i orquestra es desplaçaran a Madrid per oferir el mateix programa, i posteriorment la violinista actuarà el primer dia d’octubre a Nova York acompanyada per la Filharmònica de Berlín i Simon Rattle per continuar triomfant amb aquesta màgica i seductora interpretació del Concert de Bruch.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *