Subscriu-te

Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida, fusionats a Tòquio

MA. Live in Tokyo
Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida
Universal Music Spain, 2020

El 9 d’agost de 2018 a l’Auditori del Castell de Peralada, Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida van presentar en primícia el nou projecte en comú en el qual fusionaren els seus dos universos i talents. Després d’un any recorrent, de punta en punta, els auditoris i festivals de la Península Ibèrica així com algunes actuacions en territoris europeus, l’octubre del 2019 els dos artistes aterraren al Japó per fer un seguit de concerts a l’emblemàtic temple jazzístic del país nipó: el Blue Note de Tòquio.

Aprofitant aquest esdeveniment i tal com anuncia la mateixa Sílvia Pérez Cruz a l’inici del disc en japonès i en anglès, van decidir aprofitar aquests concerts al Blue Note per enregistrar-los i posteriorment publicar un treball en directe. Aquest és el germen inicial de MA (en japonès significa espai entre coses que existeixen l’una a prop de l’altra).

Inicialment la publicació de MA estava prevista cap a final d’aquest any 2020 i aquesta primavera havia de veure la llum Farsa, el nou treball de Sílvia Pérez Cruz amb una nova col·laboració amb Marco Mezquida. A causa del confinament i l’endarreriment consegüent produït per la COVID-19, els plans inicials de Farsa s’han vist trastocats, tot provocant l’avançament de MA al 15 de maig passat en format digital.

El resultat de tot plegat són una quinzena de cançons i setanta-tres minuts en què simplement amb una veu, una guitarra i tres tipus piano (de cua, un de vertical i un de joguina), Pérez Cruz i Mezquida demostren que no calen grans artificis per comunicar-se i emocionar l’oient. Combinant l’anglès, el castellà, el català i el portuguès, els dos músics elaboren una macedònia de luxe en què es mesclen el jazz, la cançó llatinoamericana (La Llorona), la popular brasilera (una esplèndida Asa branca), unes referències a les illes de Mallorca i Menorca (Mallorca i No trobaràs la mar i Na nena), una al pop amb No surprises de Radiohead i The sound of silence de Simon & Garfunkel. Així mateix, menció especial mereix el mix entre Christus Factus Est de Bruckner amb els clàssics My funny Valentine i Lonely woman, tot condensat en nou minuts emocionants. Per últim i com no podia ser menys, el ja clàssic repertori de la cantant palafrugellenca, Pequeño vals vienés de Lorca que va musicar Leonard Cohen, tanca aquest disc.

MA resulta un treball notable, resum del que nit darrere nit els espectadors han viscut als seus directes. Sumant-hi un sepulcral silenci propi de la població japonesa com a mostra de respecte, aquest concert desprèn una atmosfera especial que va in crescendo a mesura que van avançant els minuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *