Subscriu-te

Crítica

‘Sol-it’, una altra obra mestra d’Ignasi Terraza

Ignasi Terraza en una imatge del disc ‘Sol-it’

Per Albert Suñé

Sempre és un plaer escoltar el piano d’Ignasi Terraza en formació de trio. Però dimarts 30 d’octubre hi va haver l’oportunitat de sentir-lo absolutament sol, sense cap mena d’acompanyant, ja que es tractava de la presentació del seu darrer disc, Sol-it (Swit Records), fet que es va dur a terme al Jamboree.

La maduresa a què ha arribat Terraza és impressionant. Domina el teclat amb una facilitat extraordinària, a la vegada que en domina tots els tons. És a dir, sap modular perfectament segons el tema que interpreta. Si a tot això, hi sumem que el concert, d’una hora i quart de durada, no es va fer mai pesat ni avorrit, arribarem a la conclusió que el pianista català, de tècnica impressionant i sensibilitat exquisida, es troba en un moment de forma excepcional.

Terraza oferí un parell de temes del seu disc anterior, el superb Live at The Living Room, Bangkok. Foren la seva composició “An emotional dance” i “Sweet Georgia Brown”. Evidentment, hi va haver de donar un altre alè, perquè no és el mateix actuar amb els magnífics Pierre Boussaguet (contrabaix) i Esteve Pi (bateria), que fer-ho sol. Però el primer tema, eminentment bell, conservà la mateixa frescor i alegria, malgrat que la bossa nova fou molt menys marcada. Del segon, un blues, en va tornar a fer una versió com per treure’s el barret.

El pianista entrà a fons en altres estàndards. Que anaren des de “Sweet Lorraine” fins al “Relaxin’ at Camarillo” de Charlie Parker, passant pel popular “Rossinyol que vas a França”, “One of thouse things” i “Than more you know”, entre d’altres. On oferí també tot el cabal de la seva sapiència. És a dir, s’endurí en el be-bop, es balancejà en el blues, i oferí infinits detalls en el swing. Especialment en l’esmentat darrer tema, en què confluïren una creativitat i uns feelings excepcionals.

Ignasi Terraza continua volant a un altíssim nivell. Que continuï la ratxa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Contents de ser-hi presents amb dos exemplars de la nostra Revista dedicats a Pau Barceló: el 149 (març 1997) i el 375 (gener 2022)!!! Gràcies, @cedocpalau!

El @Corjove va interpretar el 'Requiem' de Fauré en l'últim concert dirigit per @estevenabona al @palaumusicacat. "Va exhibir la seva capacitat per transmetre emoció des de l’elegància i la contenció", diu Jaume Comellas a la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/requiem-de-faure-i-per-una-trajectoria/

.@bcnclassics va tornar a dur l'Academy of Saint Martin in the Fields a Barcelona. "El @palaumusicacat va omplir-se del so inconfusible de l’Academy, precís, d’afinació cristal·lina", diu Lluís Trullén en la crítica. Llegeix-la al web! (Foto: Toni Bofill) http://www.revistamusical.cat/critica/lacademy-of-saint-martin-in-the-fields-perfeccio-impertorbable/

Una altra cita estival que no faltarà a les agendes és el Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, enguany dedicat a Teresa Berganza. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/el-festival-internacional-de-musica-de-sant-fruitos-de-bages-presenta-la-28a-edicio/

Segueix-nos a Twitter