Subscriu-te

Swing i bossa nova amb l’agradable veu de Maria Betriu

Per Albert Suñé

Maria Betriu és una cantant terrassenca que va començar carrera com a cantautora en la Nova Cançó. Posteriorment s’integrà en formacions comercials, com les orquestres de Janio Marti i Atlàntida, i passà a ser membre del grup Marfil, que més tard rebé el nom d’Ivory. Es retirà uns anys per dedicar-se a la família i en fa uns quants més que ha tornat per cantar estàndards en català. Bàsicament, els estils que fa servir són el swing i la bossa nova.

maria_betriu_cartell

Això és el que es va poder veure i sentir a la Nova Jazz Cava de Terrassa el dia 20 de juny. En aquesta ocasió, la cantant va ser acompanyada per Haizea Martiartu (saxo alt), Arnau Gil (guitarra), Federico Mazzanti (piano), Ramon Grimalt (contrabaix) i Adrià Font (bateria). I com a músic convidat, Josep M. Farràs (trompeta).

Maria Betriu té una veu molt ben modulada i timbrada, que no necessita cridar quan eleva el to, tal com fan moltes cantants de la seva generació i fins i tot més joves. És una veu molt agradable que li permet arribar amb tranquil·litat i bon gust allà on vol. I que, d’acord amb el repertori que ofereix, no necessita fer cap mena de salt espectacular.

L’esmentat repertori, que és present en el seu disc Maria Betriu canta ‘standards’ de jazz en català, abastà des de “Misty” a “Manhâ de Carnaval”, passant per “What a difference a day made” i “Corcovado”. Tot plegat d’acord amb el que, a l’hora de la traducció al català, van adaptar lletristes com Josep M. Andreu i Jaume Picas, entre d’altres.

L’actuació s’envoltà d’una dolçor no gens estranya si pensem que no hi havia cap tema trencador. De fet, els arranjaments d’Arnau Gil, molt correctes, no inclouen salts més agosarats. Possiblement perquè tampoc no interessaven a la mateixa cantant. Per tant, tot es desenvolupà en un clima íntim, molt confortable, però un pèl embafador. Si Josep M. Farràs –que va estar eminent sempre que entrà en acció– hagués intervingut en cada tema, la cosa hauria donat un tomb considerable. Pel que fa a la resta de músics, cal dir que van complir perfectament amb el que es demanava.

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter