Subscriu-te

Crítica

Torroella sona molt bé

© www.facebook.com/FestivalTorroelladeMontgri
© www.facebook.com/FestivalTorroelladeMontgri

FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ. Acadèmia 1750. Núria Rial, soprano. Xavier Sabata, contratenor. Enrico Onofri, violí i direcció. Obres de Rincón, Händel, Vivaldi i Porpora. AUDITORI ESPAI TER, 19 DE JULIOL DE 2013.

Per Mercedes Conde Pons

Ambient festiu en una tarda de divendres amb pluja i calamarsa que acompanyava el nombrós públic barceloní desplaçat fins a l’empordanesa localitat de Torroella de Montgrí per celebrar un dels esdeveniments més esperats pel director artístic –i alma mater– del Festival de Torroella de Montgrí: Josep Lloret.

Feia molts anys que el desitjat Auditori de Torroella ocupava les nits de Josep Lloret, i veure’l materialitzat i amb òptims resultats com els que es van percebre la nit de divendres és una satisfacció, sens dubte, enorme. Efectivament, i malgrat les reticències òbvies de la incògnita, el nou auditori de Torroella, l’Espai Ter, és un edifici polivalent –important per a una infraestructura de comarca–, integrat en l’espai que l’envolta –molt de vidre a les façanes hi ajuda– i amb una sala de concerts utilitària amb graderia retràctil inclosa. La clau per fer d’aquest espai un joc idoni per a la interpretació musical en viu era, naturalment, l’acústica. Josep Lloret, que volia donar al Festival de Torroella un espai adequat per a la interpretació, però que també fos còmode per al públic –cosa que no oferia l’església de Sant Genís– va acabar finançant la caixa acústica amb els fons de Joventuts Musicals de Torroella, que és, de fet, qui programa el Festival. El resultat és excel·lent i cal remarcar-ho. L’auditori té una acústica neta, amb el punt just de reverberació que no atura el so en sec i amb una molt bona capacitat d’equilibrar volums. La caixa acústica està formada per un conjunt de plafons vermellosos color de vi jove i amb capacitat retràctil per ajustar-se a les necessitats acústiques del format de concert. Si a això, s’hi afegeix la comoditat dels seients, el la dimensió ideal de la sala (no més de 600 localitats) i l’aire condicionat…, l’encant que dóna l’església de Sant Genís queda ràpidament oblidat. Això sí, el nou auditori no està a més de 2 minuts caminant de la plaça de la vila, i això, per als reticents a caminar, de ben segur serà un plus per tenir en compte.

En matèria musical, el Festival va escollir un programa artístic magníficament equilibrat i amb un programa exquisit i alhora amè. Àries i duos de Händel, Vivaldi i Porpora en les veus de dos dels millors cantants barrocs del país, la soprano Núria Rial i el contratenor Xavier Sabata. Un programa molt ben coordinat i amb un equilibri programàtic entre les intervencions vocals i les instrumentals, que va incloure tres concerts de Vivaldi a càrrec de l’orquestra del Festival, l’Acadèmia 1750 –el millor sens dubte el darrer, amb un Onofri virtuosístic inspiradíssim– i tres duos i dues àries per a solista. Xavier Sabata va sonar exquisit en el seu “Sol da te, mio dolce amore” de l’Orlando Furioso, tot mostrant que a més de fer de dolent també és capaç de commoure fins a l’extrem, mentre que la veu mediterrània de Núria Rial va acaronar les oïdes congregades amb el seu delicat “V’adoro pupille” del Giulio Cesare i demostrant per què és una de les veus més ben considerades en el món de l’antiga. Rial canta com respira i respira com canta, la veu surt tan natural que sembla que no faci res més que flotar en dansa amb l’aire que emet. Per això el seu cant és gairebé hipnòtic, gràcies també al seu timbre cristal·lí, però que acarona com vellut.

Ja a la segona part, tots dos cantants van afrontar àries de virtuosisme vocal. Xavier Sabata va interpretar amb la teatralitat justa i el domini vocal idoni: “Odi spietato numi-Tu spietato non sarari” d’Ifigenia in Aulide de Porpora, mentre que Núria Rial va oferir una dolça però no per això mancada d’energia i ímpetu  vocal “Lo seguitai felice” de L’olimpiade de Vivaldi. El duo de Poro, re dell’Indie que va servir per obrir la part vocal del concert serví també per tancar-lo ja fora de programa. El concert havia inclòs un altre duo de Teseo i un darrer de Rodelinda, regina de’longobardi, en què tots dos cantants van empastar a la perfecció, jugant amb el diàleg cantat i oferint moments de trobada deliciosos. Un Duelo amoroso de Händel acabà de desfermar l’entusiasme de l’audiència en un concert que marcava, a més, l’inici del veterà festival de música de Torroella de Montgrí, que inclou força propostes musicals d’interès.

Contents per la inauguració i satisfets pels resultats, l’organització tanmateix va iniciar el concert amb un comunicat en off en què es denunciava l’abús de l’Estat amb l’augment de l’IVA a la cultura situat en el 21% (mesura de la qual aviat farà un any) i que ha posat en perill la supervivència moltes de les estructures musicals del país, i Torroella no és l’excepció.