Subscriu-te

Un banquet de ‘Dixit Dominus’

Imatge retrospectiva de Jordi Savall. © David Ignaszewski
Imatge retrospectiva de Jordi Savall. © David Ignaszewski

EL SO ORIGINAL. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Solistes vocals. Dir.: Jordi Savall. Obres de Mozart, Vivaldi i Händel. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 1 DE JUNY DE 2015.

Per Xavier Chavarria

El cicle El So Original, que elabora des de fa anys Jordi Savall, continua regalant-nos concerts d’altíssim nivell, amb repertoris ben trenats musicològicament i execucions molt remarcables d’obres complexes i poc habituals. Enguany ha tancat la temporada amb un concert que ha tingut com a fil conductor el salm Dixit Dominus i tres obres d’autors cabdals del segle XVIII que li han donat forma sonora: Vivaldi, Händel i Mozart. Un concert que inicialment s’havia de fer a l’església de Santa Maria del Mar i que, per sort, es va acabar realitzant a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona; tot i que aquest espai gòtic té una màgia especial i hauria donat un aire més solemne al concert, el canvi d’ubicació va ser providencial, no només per la comoditat, visibilitat i acústica impecable de la sala de cambra de L’Auditori sinó, i especialment, per al resultat sonor de les obres interpretades, que, pel desplegament polifònic i dinàmic que presenten, haurien quedat molt deslluïdes al recinte religiós del barri de la Ribera. La sala, a més, va presentar un aspecte magnífic, plena de gom a gom, i sospitem que això va afavorir no només la percepció del públic sinó fins i tot les sensacions sonores dels músics.

El concert tornava a posar damunt l’escenari tota l’artilleria instrumental i vocal que lidera Jordi Savall, amb Le Concert des Nations i Manfredo Kraemer com a concertino, i amb La Capella Reial de Catalunya, que tornava a comptar amb la participació de diversos joves cantaires, finalistes de la VI Acadèmia de Formació Professional de Recerca i Interpretació que impulsa la Fundació CIMA (Centre Internacional de Música Antiga). Amb ells, un quintet de veus solistes (Marta Mathéu i Hanna Bayodi-Hirt, sopranos; Anthony Roth Costanzo, contratenor; Makoto Sakurada, tenor, i Furio Zanasi, baríton) que combinava veus de la nova generació amb cantants experimentats i veterans; i tots dirigits per un Jordi Savall pletòric, còmode i hàbil.

El primer Dixit que va sonar va ser el d’un joveníssim Mozart, que amb dinou anys continuava emmanillat a Salzburg escrivint obres utilitàries per a les cerimònies de la cort de l’arquebisbe Colloredo. Un Dixit Dominus i Magnificat (KV 193) de factura àgil i vistosa però modesta, que va ser resolt amb absoluta correcció i que va donar pas al Dixit Dominus d’Antonio Vivaldi, escrit seixanta anys abans amb un estil més contrastat i efervescent, i amb un desplegament vocal (a cinc veus i solistes) i instrumental més sofisticat i proper al discurs retòric propi del Barroc. Aquí ja van brillar els solistes: especialment el contratenor Anthony Roth Costanzo, dotat d’una veu prima i lletosa però refinada i flexible, i les dues sopranos, Marta Mathéu i Hanna Bayodi-Hirt, que van compenetrar magníficament els respectius timbres vocals. Bon paper també dels oboès i la trompeta, a qui Vivaldi atorga parts de compromís.

Però el plat fort de la vetllada era el Dixit Dominus de Georg Friedrich Händel, un volcà musical colorista i vigorós, ple de retòrica, d’efectes sonors i de pirotècnia vocal que Il Caro Sassone va escriure quan tenia vint-i-dos anys i durant la seva estada a Roma, a mode de targeta de presentació per impactar i convèncer la cúria catòlica de la seva potència creativa. És una obra brillant, complexa, efervescent, en la qual Händel tracta les veus com a violins, i els violins com a veus, i on tot treu fum i va a una velocitat de vertigen. I l’al·legoria d’aquesta intensitat emocional que va regnar des del primer compàs de l’obra va ser la corda del violí de Manfredo Kraemer, que no va suportar la pressió i va petar en ple “Juravit Dominus”: un accident que va alterar sensiblement la concentració general i va provocar petits desajustos immediats, però que no va esguerrar la magnífica lectura, plena de llum i de contrastos, que va proposar Jordi Savall. I aquí tots els efectius van respondre a la perfecció: tot i una certa dispersió tímbrica, la corda (també a cinc parts, com les veus) va mostrar-se àgil i precisa; el cor va oferir els seus moments més brillants, amb un so compacte i net, i els solistes van estar a un nivell altíssim, coronat pel duel d’alt voltatge que van mantenir Marta Mathéu i Hanna Bayodi-Hirt. L’espai acústic net, proper i recollit de la Sala Oriol Martorell de L’Auditori podria haver deixat en evidència la més mínima imperfecció en la interpretació d’una obra tan complexa i subtil com arriscada, però sens dubte tota la seva potència musical va arribar amb una claredat magnífica i una franquesa commovedora, i va captivar el nombrós públic present a la sala, que va ovacionar Savall i els brillants productes musicals que ha creat.

Amb motiu de l'inici, el proper 2 de novembre, de la residència del @CosmosQuartet al @palaumusicacat, compartim l'entrevista que els vam fer i que publiquem a la portada del nostre darrer número. Llegeix-la al web! (Foto: @quimroser) http://www.revistamusical.cat/entrevistes/tres-temporades-per-gaudir-de-la-musica-de-cambra-al-palau/

La @fschubertfilh presenta la seva plataforma digital amb un festival en línia, el Barcelona Autumn Symphony Festival. Del 27 al 31 d'octubre, ofereix cada vespre (20 h) gratuïtament una selecció dels millors enregistraments d'aquesta temporada.

El @PluralEnsemble estrena aquest divendres al Festival Encuentros Sonoros de Sevilla, sota la direcció de @FabianPanisello, l'obra 'Quadern de Haikus (Notes d'un dietari)', per a conjunt de cambra, del compositor @BENETCA, un homenatge a quatre personalitats de la cultura.

L'@orquestraOJC va encetar temporada al costat de la violinista Maya Levy. "L’OJC sabé brillar i mostrar-se intensa, en una lectura de traç ampli i efusivitat lírica", diu @SantiRiu en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/iniciant-el-vinte-aniversari/

Segueix-nos a Twitter