Subscriu-te

Crítica

Un ben dissenyat concert d’homenatge

CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Associació Joan Manén. Homenatge a cinc grans violinistes catalans. Edgar Pujol, violí. Miki Aoki, piano. Obres de Toldrà, Debussy, Morera, Buxó, Pujol, Massià, Manén i Britten. ATENEU BARCELONÈS. 12 D’ABRIL DE 2012.

Per Jaume Comellas

L’Associació Joan Manén ho ha ben encertat en proposar, als inicis de la seva jove trajectòria, un concert d’homenatge als cinc més importants violinistes catalans de la primera meitat del segle XX. Eduard Toldrà, Francesc Costa, Joan Massià, Antoni Brossa i Joan Manén –els quatre primers molt exactament coetanis– configuren una generació gloriosa de virtuosos del violí, amb trajectòries  diverses però també amb alguns punts comuns força perceptibles enllà de la seva amistat.

Aquest va ser un concert presidit per un guió ben perfilat en el qual els components extraconcertístics van pesar en gran manera en benefici de la mostra d’un tot documental molt interessant i molt ben lligat, tot convertint la manifestació en quelcom diferent, tanmateix molt atractiu. Les introduccions a cada homenatjat de la mà documentada i comunicativa de Mònica Pagès, en unes síntesis molt concentrades però il·lustratives, seguides d’uns audiovisuals en què excel·lia el fons d’interpretacions dels homenatjats, va esdevenir el fil conductor i “historiador” –fluidament pedagògic–, en el qual les actuacions d’Edgar Pujol i Miki Aoki incorporaven la irrenunciable força del directe i de la vivència per mitjà d’un programa també “guionitzat/pautat”, ja que es circumscrivia a obres representatives de la mateixa història dels homenatjats, ja fos com a virtuosos o com a compositors, o en ambdues facetes.

El resultat va ser una vetllada, més que un concert, atractiva, una mena de model a part, integrador de concert-conferència-audiovisual, molt mengívol, molt de bon digerir, i en el qual l’aportació dels dos intèrprets, excel·lent, va venir condicionada pel fet d’haver d’atenir-se a un programa molt ad hoc, molt divers en conceptes i corrents musicals, molt fet de petites obres i, per tant, mancat d’un discurs homogeni i estructurat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *