J. Brahms. Concert per a piano núm. 2
Maurizio Pollini. Staatskapelle Dresden. Christian Thielemann. Deutsche Grampohon, 2014
Pocs són els intèrprets de la vella escola que encara poden ser celebrats a les sales de concerts. Maurizio Pollini n’és un. Recopilar-ne els mèrits o afalagar el seu pianisme seria absurd, a aquestes alçades. Acompanyat per Christian Thielemann al capdavant de l’Staatskapelle Dresden, aquí ens ofereix una versió en directe del Segon Concert de Brahms, una versió més solemne que no pas dinàmica, puntualment poderosa. Els tempi, lents, emanen noblesa i permeten degustar el discurs brahmsià tant pel que fa a les inflexions orquestrals com a la declamació del piano. Al mateix temps, el caràcter indestructible, quasi monolític d’aquesta obra, no és reivindicat d’una manera específica. La fogositat d’altres versions (com la clàssica d’Emil Gilels, per exemple) està en bona mesura absent. Es tracta d’una interpretació assossegada, que sembla transportar-nos més al món privat dels intermezzi per a piano que no al fragor de les simfonies. S’hi manté el caràcter monumental, però no hi ha lluita, no hi ha drama en l’enregistrament d’aquesta peça fonamental, en què Brahms se’ns mostra autoreflexiu però encara contundent i, així, recognoscible. Jacobo Zabalo
