Subscriu-te

Crítica

Un deliciós recital de Pau Codina i Lilit Grigoryan

Instant del concert del violoncel•lista Pau Codina i la pianista Lilit Grigoryan. © Fundació Catalunya-La Pedrera
Instant del concert del violoncel•lista Pau Codina i la pianista Lilit Grigoryan. © Fundació Catalunya-La Pedrera

RESIDÈNCIES MUSICALS. Pau Codina, violoncel. Lilit Grigoryan, piano. Beethoven: Sonata núm. 4, op. 102. Chopin: Estudi op. 25 núm. 7 (arranjament per a violoncel i piano). Debussy: Sonata en Re menor. Franck: Sonata en La major. AUDITORI LA PEDRERA. 17 DE NOVEMBRE DE 2013.

Per Lluís Trullén

El violoncel·lista Pau Codina continua marcant amb pas ferm la trajectòria d’una carrera que s’augura més que prometedora. Nascut en una família de músics, el violoncel és un instrument que l’ha acompanyat des dels cinc anys. Als catorze és admès a la Yehudi Menuhin de Londres i actualment cursa un Solo Artist Diploma a Brussel·les. Guardonat amb el primer premi del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, ha actuat en nombrosos escenaris europeus.

Codina està oferint en el decurs d’aquest trimestre un concert mensual corresponent a les Residències Musicals que se celebren a la Pedrera. Acompanyat per la pianista armènia Lilit Grigoryan –amb qui ja ha actuat en diferents ocasions–, sonates de Beethoven, Debussy i Franck, i l’Estudi núm. 7 de Chopin –adaptat per a violoncel i piano– van configurar un programa de gran exigència tècnica i per sobre de tot de gran demanda musical. Malgrat l’eclecticisme de gèneres i estils, Pau Codina sembla aferrar-se a dos aspectes interpretatius molt concrets: la seguretat tècnica que li permet tenir una ferma solidesa interpretativa i, d’altra banda, la musicalitat. El refinament, l’elegància i profunditat interpretativa que atorga a les obres denota un alt grau de maduresa. La seva principal qualitat esdevé sens dubte l’elegància en el fraseig i la possibilitat de fer brollar la musicalitat fins i tot en els moments de més demanda tècnica. El concert va anar, artísticament parlant, in crescendo amb una elegant interpretació de la Sonata núm. 4 de Beethoven i amb una recreació, a manera de nocturn, de l’oníric Estudi en Mi menor, op. 25 de Chopin.

La màgia de la seva musicalitat, sempre cohesionada amb una pianista de talent inqüestionable, va assolir els millors moments amb la interpretació de la Sonata de Debussy, en què l’atmosfera subtil i la delicadesa arribaven a fites d’altíssim nivell musical. Amb el seu violoncel construït a França a finals del segle XIX, Codina va mostrar-nos novament uns moments musicals deliciosos en la Sonata de César Franck. L’obra va ser afrontada amb serenitat, però hi apareixien moments de gran apassionament i instants d’intimitat subtil; el treball de la pianista i del violoncel·lista ens transportava a un món ple de la fortalesa romàntica que emana d’aquesta partitura celebradíssima. Ja fora de programa, un moviment de la Sonata per a violoncel i piano de Chopin va posar punt final a un recital de música de cambra deliciós i la confirmació d’estar escoltant dos músics amb un futur musical inqüestionable.