Subscriu-te

Crítica

Un ‘Dido i Enees’ magnífic a Girona

Moment de la interpretació d’aquesta versió semiescenificada de l’òpera ‘Dido i Enees’ de Henry Purcell
Moment de la interpretació d’aquesta versió semiescenificada de l’òpera ‘Dido i Enees’ de Henry Purcell

COR DE CAMBRA DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA. Ensemble Méridien. Marta Mathéu i Laia Frigolé, sopranos. Jordi Domènech, contratenor. Josep-Ramon Olivé, baríton. Anna Romaní, ballarina i direcció escènica. Dir.: Pablo Larraz. Obres de Henry Purcell. AUDITORI DE GIRONA. 20 D’OCTUBRE DE 2013.

Per Xavier Chavarria

El Cor de Cambra de la Diputació de Girona ha fet deu anys, i ho va celebrar a l’Auditori de Girona amb un concert brillant. La formació gironina està integrada per una trentena de cantaires, amateurs però amb una sòlida formació tècnica i vocal, i liderats des de fa cinc anys per Pablo Larraz, un dels directors de la nova generació més prometedors i amb més projecció. Hem de confessar que desconeixíem les virtuts musicals, tant dels uns com de l’altre, i per aquesta raó ha estat una sorpresa agradable trobar-nos un cor amb moltes qualitats i un director tan solvent: pel que vam sentir en aquest concert, podem situar el Cor de Cambra de Girona entre els millors del país.

L’elecció del repertori per a un concert de desè aniversari no és cosa fàcil: ha de ser festiu i alhora representatiu, ambiciós però també adequat, vistós i original però assumible. I oferir una versió semiescenificada de l’òpera Dido i Enees de Henry Purcell era una aposta sorprenent i arriscada; però va ser tot un encert, no només per la bellesa i el vigor de la música, sinó també pel format de la proposta i pel conjunt de músics i solistes vocals que hi van participar. Tot va rutllar a la perfecció, en una proposta rodona que va acabar posant dempeus el nombrós públic que va omplir l’Auditori de Girona.

El concert va començar amb la deliciosa suite instrumental de l’òpera The Fairy Queen (La reina de les fades) de Henry Purcell, en què l’Ensemble Méridién, amb una quinzena d’instruments de corda, va presentar les seves credencials amb un so guspirejant i ben conjuntat, i va confirmar la trajectòria ascendent que li hem vist darrerament. El cor va aparèixer en l’obra següent, l’anthem O sing unto the Lord, també de Purcell, que va sonar ben ajustat i equilibrat tímbricament i amb una actuació destacada del baríton Josep-Ramon Olivé. El plat fort de la vetllada va arribar a la segona part, amb l’òpera Dido i Enees del mateix compositor anglès, en una versió amb el punt just d’escena i moviments, que van donar frescor i consistència a la part musical.

Salutació final dels intèrprets de ‘Dido i Enees’
Salutació final dels intèrprets de ‘Dido i Enees’

Pablo Larraz, director talentós, eloqüent i de gest precís i delicat, en va fer una lectura rigorosa però lleugera, refinada i plena de subtileses, que va trobar una bona resposta de tots els músics. El quartet de solistes vocals va ser una peça clau per a l’èxit de la proposta, no només cantant sinó també actuant i amb moviments escènics austers però encertats: Laia Frigolé, amb una veu àgil i cristal·lina, va ser una Belinda exquisida, un xic ingènua però convincent; Josep-Ramon Olivé va mostrar una veu noble i bonica, molt equilibrada en tots els registres, potser mancada del punt heroic que demana el personatge d’Enees; el contratenor Jordi Domènech va fer una exhibició actoral i de caràcter en el personatge de la fetillera, seductor i temible malgrat certa opacitat vocal i una projecció discreta en el registre greu, i Marta Mathéu va ser una Dido apassionada i contundent, amb una veu poderosa i plena de matisos, a qui només se li pot retreure l’excessiva dependència de la partitura i no haver assumit el paper de memòria com ho van fer els altres tres solistes. No obstant això, la teatralitat i la intensitat dramàtica de l’actuació no se’n van ressentir gens ni mica.

El Cor de Cambra de la Diputació de Girona també es va afegir a la festa escènica, molt integrat en l’acció, amb moviments discrets però significatius i enginyosos que recordaven el paper del cor en les tragèdies gregues. Totes les seves intervencions van ser musicalment impecables, tant d’afinació com de ritme i equilibri, i amb actuacions solístiques admirables d’alguns dels seus membres. Les evolucions i els moviments delicats sobre l’escenari que va fer en moments clau de l’obra la ballarina Anna Romaní, responsable també de la posada en escena, van contribuir a relligar l’aspecte visual i dramàtic de la proposta.

Un col·lega de la premsa escrita comentava fa uns dies que el millor regal que ens pot oferir un concert és fer-nos sentir feliços: doncs aquest que us hem comentat ho va aconseguir de ple. Una celebració magnífica i exitosa dels deu anys de vida del Cor de Cambra de Girona, que amb aquest decidit pas endavant s’ha guanyat tots els elogis i reclama més atenció i oportunitats.