Subscriu-te

Un instrument privilegiat

PETIT PALAU CAMBRA-SCHUBERTÍADA BARCELONA. Marta Mathéu, soprano. Francisco Poyato, piano. Obres de Schumann, Toldrà i Montsalvatge. PETIT PALAU. 1 DE JUNY DE 2022.

És sabut que Marta Mathéu és una de les millors cantants de la seva generació i del nostre país en aquests moments; per tant, assistir a un concert seu és anar sobre segur a gaudir del repertori escollit per la soprano i, en tot cas, a comprovar-ne l’estat vocal en cada moment precís.

En aquesta ocasió, per al recital de lied al Petit Palau –organitzat en coproducció amb l’Associació Franz Schubert i el Centro Nacional de Difusión Musical–, la tria consistia en tan sols tres autors –Schumann, Toldrà i Montsalvatge–, suficients per mostrar la versatilitat d’un instrument que sabem que també s’adapta perfectament i amb facilitat camaleònica a altres gèneres, com l’òpera i l’oratori.

El programa va començar amb una selecció de tretze lieder –la meitat del cicle– de Myrten, op. 25, l’obra que Schumann va compondre com a regal de noces per a Clara, tal com recordaven les notes de Sílvia Pujalte al programa de mà –sortosament, els textos i les traduccions sí que estaven disponibles en paper. La tria va permetre, tant gaudir i reconèixer-ne alguns de molt cèlebres (“Widmung”, “Der Nussbaum”, “Die Lotusblume”, “Du bist wie eine Blume”), com descobrir-ne d’altres, menys coneguts, com “Aus dem hebräischen Gesängen”, que van obligar puntualment la soprano a explorar el registre greu com no li havíem sentit mai. En l’esforç d’afrontar una sèrie tan llarga de peces en alemany i poc habituals del repertori, Mathéu va estar excel·lentment acompanyada per Francisco Poyato al piano i va comptar amb el faristol com a xarxa de seguretat.

Soprano i pianista van fer una pausa relativament llarga en relació amb la durada total del concert, però comprensible en tractar-se d’una vetllada en què eren els únics protagonistes.

A la segona part, va ser un encert invertir l’ordre dels dos blocs que estaven anunciats –i fer primer Montsalvatge i després Toldrà–, i una llàstima que el faristol no desaparegués de l’escenari a l’hora d’interpretar les Cinco canciones negras (¿va ser aquest, potser, el motiu del canvi?). Tot i que Mathéu és una cantant histriònica com poques i li encanta això de posar-se en la pell de personatges com més exòtics millor, va estar excessivament pendent de les partitures –excepte al “Canto negro”, on la velocitat de la peça no li ho hauria permès– i no va poder aprofitar al màxim l’oportunitat que li brindaven aquestes cançons de deixar-se anar. Si alguna obra del programa requeria estar lliure de cotilles, era precisament aquesta.

Era de preveure que les cinc cançons de Toldrà es trobessin entre el millor del concert, i la realitat no va decebre. Mathéu coneix amb tant de detall aquestes peces, en diu el text amb tanta cura i la seva veu s’hi adequa tan bé, que hi ha assolit l’excel·lència d’interpretació i les versions que n’ofereix són sempre antològiques.

Tant Mathéu com Poyato jugaven a casa –es va notar en l’efusivitat dels aplaudiments des de l’inici de la vetllada– i, com que saben que el públic no es cansaria mai d’escoltar-los, van afegir la Cançó incerta com a propina. I encara més, com que les cançons de Toldrà, belles com són, no solen ser esclatants, van repetir el “Canto negro” per culminar el recital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Molt contents 🤩 del 3r Premi del Concurs Internacional de Música Rising Stars de Berlin!!! @UniMozarteumSbg #musicacambra #trio 📸@sergipanizo

Catorze concerts integren la programació de Nadal del @palaumusicacat, que tindrà lloc entre l'11 de desembre i el 8 de gener. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/els-amics-de-les-arts-seran-els-convidats-especials-del-concert-de-sant-esteve-2022/

El músic, investigador i divulgador @Pepe_Reche guanya el II Premi @JMCatalunya - @FictaEdicions d'assaig musical català. L'obra premiada proposa la revisió crítica de la recepció a Barcelona de la música contemporània a l’època de l’Orquestra Pau Casals.

El compositor argentí Demian Rudel Rey és el guanyador del Premi Internacional Frederic Mompou per l'obra 'Uenia'. El jurat també atorga una menció honorífica a l’obra 'Joan Mitchell, 1992' del compositor sud-coreà June Young Kim. @FundacioMompou

Segueix-nos a Twitter