Subscriu-te

Un retrat col·lectiu i contemporani de Beethoven

Beethoven contado a través de sus contemporáneos
G. Sonneck (editor)

(275 pàgines)
Alianza Música, Madrid, 2020

A l’allau de publicacions a l’entorn de l’Any Beethoven, s’hi suma aquest retrat col·lectiu sobre el compositor, escrit el 1926 amb la perspectiva del centenari de la seva mort. Es tracta d’una miscel·lània que recull el testimoni de 39 contemporanis que el van “patir”: des d’alumnes a cantants, passant per intel·lectuals i artistes, sense oblidar amics i altres compositors. Amb els seus relats, procedents de cartes i extractes de fonts documentals diverses, es va elaborar una mena de biografia metodològicament alternativa, a la manera de patchwork. La majoria, per cert, esmentats en les moltes biografies i estudis sobre Beethoven escrits durant el segle XX. El conjunt ofereix en una mirada plural que permet acostar-se a la personalitat i alguns episodis significatius de la vida del compositor, des de la seva infància i joventut fins al conegut relat del seu enterrament multitudinari a Viena. En aquest sentit, la lectura atrau per l’amenitat en la concreció d’anècdotes, records i comentaris sobre la seva personalitat i un caràcter complex, sense descuidar-ne la producció musical que tot i ser present, no és l’eix principal.

No obstant això, hi falta una edició crítica àmplia, útil i, sobretot, dirigida a l’investigador però també al melòman actual, que contextualitzi i contrasti en profunditat les dades, fets i opinions d’aquesta matriu hagiogràfica. Amb introduccions a cada capítol, indexats alfabèticament com a veus de diccionari, es presenta sense un aparat que estudiï cada aportació i en manllevi el caire museístic i de relíquia com a font de consulta. El minso capítol sobre Neefe és un dels casos més flagrants, mentre que el pròleg de Patrick Alfaya, el primer símptoma. L’absència d’un índex onomàstic que faciliti la consulta específica en remata l’escassa contribució a la bibliografia actual i al coneixement general de Beethoven. I encara més quan al pròleg del 1926 ja s’entreveu que la intenció del compendi no és conciliar els fets objectius amb els errors de memòria, de temps i altres informacions. Per cert, és a la pàgina 45 on queda palesa la primera trobada entre Tomaschek i Beethoven l’any 1798 i no a la 41, com s’indica al capítol 18 (pàgina 131).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *