Subscriu-te

Un ‘Trencanous’ d’oportunitats

37a TEMPORADA BBVA DE DANSA. Ballet de Barcelona. El Trencanous de P. I. Txaikovski. CENTRE CULTURAL TERRASSA. 11 DE GENER DE 2020.

Aquest cap de setmana el Ballet de Barcelona va presentar El Trencanous al Centre Cultural Terrassa amb les entrades exhaurides els dos dies. La jove companyia, que va néixer l’any passat, que creix ràpidament i que lluita per tirar endavant amb escassos recursos, va interpretar el clàssic de Piotr Ílitx Txaikovski sota la revisió dels directors del Ballet de Barcelona, Carlos Renedo i Chase Johnsey, dos ballarins amb una llarga trajectòria al món de la dansa i lligats a la companyia Les Ballets Trocadero de Montecarlo.

El títol de ballet que omple totes les programacions dels teatres del món per Nadal és especial perquè suposa una oportunitat perquè puguin debutar joves ballarins. La coreografia de Lev Ivànov s’inspira en un conte de Nadal i explica la història d’un trencanous, un regal que l’oncle Deulofeu fa a la seva neboda Clara. Amb la joguina, la nena fa un viatge travessant una tempesta d’hivern, una lluita entre soldats de joguina i ratolins entremaliats i coneixen la reina i el rei de la Neu fins a arribar al Món dels Dolços. En aquesta ocasió, Chase Johnsey hi va afegir les Neules i els Carquinyolis catalans, interpretats per l’Esbart Dansaire de Rubí i la Colla Castellera de Sarrià, un moment de l’actuació que va sorprendre el públic, que no s’esperava castellers enmig d’un ballet. Aquesta màgia de donar vida a personatges d’un conte, converteix El Trencanous en la producció perfecta per iniciar els més petits al món de la dansa.

La producció del Ballet de Barcelona va comptar amb la participació del Jove Ballet de Catalunya, encarregat d’interpretar els rols dels més menuts. Brillant va ser l’actuació de Dafne Campanya en el rol de la Clara. Apuntem-nos aquest nom, perquè en sentirem parlar. La Dafne, de catorze anys, no només té bona tècnica, sinó que artísticament va ser capaç d’enllaçar tot el conte, transmetre’l i estar en connexió amb el públic; a l’alçada de les ballarines professionals. La va acompanyar un altre talent de casa que vam poder descobrir, el jove ballarí de disset anys Roger Sorribas en el paper de Trencanous. D’entre els rols interpretats pels més petits, cal destacar Marcel Sardà, que va donar vida a l’Eloi, el germà de la Clara. Un nen de deu anys que té totes les condicions per arribar lluny. De fet, alguns dels integrants del Jove Ballet de Catalunya van ser premiats a la semifinal del Youth America Grand Prix, la competició de beques de ballet més important del món que es va fer a Sant Cugat del Vallès el desembre passat.

© Ricard Rosselló

El Ballet de Barcelona ha aconseguit muntar una companyia amb una vintena d’integrants d’alt nivell. A l’escenari es va notar el sacrifici i les hores d’assaig que hi ha darrere de cada producció. Especialment radiant va ser l’actuació de Reo Morikawa, el ballarí principal de la companyia, que arrenca aplaudiments arreu amb l’espectacular alçada dels seus salts i que va protagonitzar juntament amb la ballarina Anna Ishii el conegut gran pas de dos de les Prunes Ensucrades, interpretat magistralment.

Amb la manca de companyies grans de casa, aquestes companyies petites, com el Ballet de Barcelona, que lluita per tirar endavant produccions, haurien de ser premiades i haurien de rebre més suport: acosten el ballet a la societat, dins d’aquest desert de dansa clàssica que vivim, i donen oportunitat a molts ballarins, introdueixen la dansa a les escoles amb programes com Els Exploradors de la Dansa del mateix Centre Cultural Terrassa i treballen amb altres entitats.

També dic que és un Trencanous ple d’oportunitats perquè precisament aquests nens i nenes del Jove Ballet de Catalunya tenen l’oportunitat de ballar al costat de professionals i de seguir la vida diària d’una companyia, ni que sigui petita. Les companyies petites ofereixen avantatges que són més difícils de trobar en les companyies grans de ballet: tots els ballarins acaben tenint papers destacats, aprenen més repertori, ho vam veure al “Vals de les flors” o amb la reina de la Neu amb una preciosa Lisa-Marie Vervoort. A més, es forja una connexió molt forta entre els companys i els mateixos directors. De fet, el català Carlos Renedo, que és el director executiu de la companyia, va fer el paper de l’oncle Deulofeu amb una capacitat de transmetre la història del ballet que van entendre fins i tot els més petits que ocupaven la sala. Sense paraules ens va deixar quan va interpretar un truc de màgia amb una caixa que donava voltes i volava i de dins de la qual va sortir el Trencanous.

El vestuari i l’escenografia eren els esperats: esperit de Nadal, la neu caient mentre ballaven els Flocs de Neu, molts brillants als tutús, vestits voluminosos i molt encertada la caracterització de tots els personatges, com els ratolins. Ara només ens queda esperar que el ballet segueixi guanyant territori i aconseguim que totes les funcions tinguin orquestra en directe i deixem de banda les gravacions, que sovint desllueixen l’espectacle.

Imatge destacada: © Ricard Rosselló

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *